T
lletra de l'alfabet llatí From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Prové de la lletra Tâw que era última de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.
Remove ads
Fonètica
En català representa l'oclusiva alveolar sorda. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so /dʒ/ menys en els dialectes apitxats que sona com tx
Significats de T
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la timina i de la treonina.
- Física: en minúscula és el símbol del temps i en Majúscula de la tesla. Pot designar també la temperatura
- Lingüística: és la segona lletra més comuna de l'anglès i la lletra per la qual comencen més paraules en aquest idioma
- Química: en majúscula és el símbol del Triti.
- SI: en majúscula símbol de tera.
Símbols derivats o relacionats
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads