Teoria social

Les teories socials són marcs conceptuals per poder explicar el funcionament de la societat i les relacions entre individus, grups i institucions.^[1] A partir de l’observació i l’anàlisi empírica, proporcionen models per entendre l’ordre social, el canvi i els conflictes.^[2]

Tot i que la Sociologia n’és la principal ciència enfocada a l'estudi de la societat, una teoria social abasta un camp més ampli que la teoria sociològica, ja que inclou aportacions de la filosofia, la psicologia, la ciència política, l’antropologia o l’economia.^[3]

Les teories socials són diverses i ofereixen diferents enfocaments per comprendre la societat. Algunes posen l’accent en la cohesió i l’ordre social, com el funcionalisme, mentre que d’altres destaquen el conflicte i la transformació, com la teoria marxista. Aquesta pluralitat permet analitzar la realitat social des de perspectives complementàries o oposades, tot enriquint la comprensió dels processos socials.

Orígens de les teories socials

Impuls intel·lectual

Auguste Comte

Els orígens de la teoria social són difícils de delimitar, tot i que poden rastrejar-se fins a la Grècia clàssica, on filòsofs com Plató, Aristòtil o Polibi reflexionaven sobre l’ordre, la justícia i la vida col·lectiva. Amb tot, va ser durant la Il·lustració, quan pensadors com Hobbes, Locke o Rousseau van formular les primeres teories sobre el contracte social i el paper de la raó en l’organització política de la societat. Aquest impuls il·lustrat va preparar el terreny per al positivisme del segle XIX, en què Auguste Comte va proposar per primer cop establir una «física social», una ciència de la societat basada en l’observació empírica i en la recerca de lleis generals, tot imitant les ciències naturals.^[2] És en aquest moment que es consolida la idea que els fenòmens socials poden ser estudiats de manera sistemàtica, fet que marca l’origen de les teories socials modernes.^[4]

Impuls històric-social

La industrialització va transformar l'economia i la vida social.

El desenvolupament de les teories socials modernes no pot entendre’s al marge dels profunds canvis històrics i culturals que van transformar Europa entre els segles XVIII i XIX. Les noves formes d’organització política i econòmica van generar un context que va estimular la necessitat d’analitzar la societat de manera sistemàtica i científica. Aquestes forces impulsores van ser: ^[5][4]

• Revolucions polítiques del segle XVIII. La revolució americana (1776) i la francesa (1789) van introduir ideals de llibertat, igualtat i ciutadania que van alterar les estructures tradicionals del poder. Aquests esdeveniments van inspirar la reflexió sobre el canvi social i la relació entre l’individu i l’Estat.
• Revolució industrial i naixement del capitalisme. La industrialització que va produir-se durant el segle XIX va transformar radicalment l’economia i la vida social. La mecanització, la concentració de la producció i la divisió del treball van originar l'aparició de noves classes socials i desigualtats. El capitalisme va esdevenir un dels principals objectes d’anàlisi de la teoria social, especialment en les obres de Marx, Durkheim, Weber, Simmel o Veblen.
• Naixement del socialisme. Com a reacció a les desigualtats derivades del capitalisme, van sorgir moviments que proposaven formes alternatives d’organització econòmica i social. Aquest context va alimentar la teoria del conflicte i les reflexions sobre l’alienació, la justícia social i el paper de l’Estat.

  

  El feminisme és un moviment de crítica social i política.

• Feminisme. El feminisme va emergir com a moviment de crítica a la subordinació femenina dins de les estructures socials i polítiques. Figures com Mary Wollstonecraft (al segle XVIII), Charlotte Perkins, Jane Adams, Florence Kelley (segles XIX i XX) van reclamar la igualtat d’oportunitats i d’educació, anticipant la incorporació de la perspectiva de gènere en la teoria social contemporània.
• Urbanització. L’èxode rural i el creixement de les ciutats industrials entre els segles XIX i XX van modificar la vida quotidiana i els vincles comunitaris. La urbanització va ser observada per autors com Max Weber, Ferdinand Tönnies o Georg Simmel, que va analitzar els efectes socials, psicològics i culturals de la vida urbana moderna.
• Canvi religiós La secularització i la pèrdua d’influència de la religió tradicional van donar lloc a noves formes de cohesió i sentit social. Émile Durkheim va estudiar com la religió, entesa com a fenomen social, mantenia la integració col·lectiva i els valors compartits.
• Creixement de la ciència. El progrés científic i tècnic dels segles XVIII i XIX va consolidar la confiança en la raó i en l’observació empírica com a vies per comprendre la realitat. L’interès creixent per les aplicacions del coneixement científic —en camps com la tecnologia, la medicina o la biologia— va atorgar a la ciència un gran prestigi social i intel·lectual. En aquest context, els primers sociòlegs van considerar que el mètode científic podia oferir un camí per analitzar els fenòmens socials. Tanmateix, no tots els pensadors van compartir aquesta convicció. Molts autors van debatre fins a quin punt les metodologies de les ciències naturals podien aplicar-se directament a l’estudi de la societat.

Principals teories sociològiques

El concepte de teoria social transcendeix l’àmbit estrictament sociològic, ja que abasta també altres disciplines, com ara l’economia, la filosofia, la ciència política, l’antropologia o la psicologia social. No obstant això, per tal de simplificar l’exposició, a continuació es presenten les principals teories sociològiques ordenades cronològicament, amb els seus autors principals i les idees centrals que les defineixen. Cal tenir present que moltes d’aquestes teories tenen implicacions interdisciplinàries i poden entendre’s dins d’un marc més ampli de la teoria social moderna.^[2][5]

Primeres teories (segle XIX - inicis XX)

Nom de la teoria	Autor principal	Influència o teoria d’origen	Element definitori / Idea central
Positivisme	Auguste Comte (1798–1857)	Racionalisme i Il·lustració	Aplicació del mètode científic a l’estudi de la societat; llei dels tres estadis.
Evolucionisme social	Herbert Spencer (1820–1903)	Darwinisme i liberalisme clàssic	La societat evoluciona com un organisme viu, del simple al complex.
Materialisme històric	Karl Marx (1818–1883)	Filosofia alemanya i economia política	Els conflictes de classe determinen l’estructura i l’evolució social.
Funcionalisme clàssic	Émile Durkheim (1858–1917)	Positivisme i biologia social	La societat és un sistema amb funcions interdependents que asseguren l’ordre.
Sociologia comprensiva	Max Weber(1864–1920) Ferdinand Tönnies	Idealisme alemany i història econòmica	L’acció social s’explica per les motivacions subjectives dels actors. Distinció entre «comunitat» i «societat» com a formes bàsiques de relació social.

Consolidació teòrica (1900-1950)

Nom de la teoria	Autor principal	Influència o teoria d’origen	Element definitori / Idea central
Interaccionisme simbòlic	George H. Mead Herbert Blumer	Pragmatisme i psicologia social	La realitat social es construeix a través de la interacció i els símbols compartits.
Estructural-funcionalisme	Talcott Parsons (1902-1979), Robert Merton (1910-2003)	Funcionalisme classic	La societat s’organitza com un sistema d’equilibris normatius interrelacionats.
Teoria del conflicte	Ralf Dahrendorf / Lewis Coser	Marx i Weber	El conflicte és inherent a les estructures socials i pot generar canvi.
Fenomenologia	Alfred Schutz (1899-1959)	Husserl i Weber	L’experiència quotidiana és la base per comprendre el món social.
Etnometodologia	Harold Garfinkel (1917-2011)	Fenomenologia i interaccionisme simbòlic	Estudia com els individus construeixen l’ordre social en la vida diària.
Teoria crítica	Escola de Frankfurt (T. Adorno, Horkheimer, Marcuse, Habermas)	Marxisme i filosofia idealista	Crítica de la raó instrumental i de les formes de dominació en la modernitat.

Revisionisme i noves teories (1950-1980)

Nom de la teoria	Autor principal	Influència o teoria d’origen	Element definitori / Idea central
Constructivisme social	Peter L. Berger i Thomas Luckmann	Fenomenologia i sociologia del coneixement	La realitat social és una construcció compartida i institucionalitzada.
Teoria de l’estructuració	Anthony Giddens (1938-)	Weber, Marx i Durkheim	La societat és alhora producte i condicionant de l’acció humana.
Teoria de sistemes	Niklas Luhmann (1927-1998)	Parsons. Cibernètica	La societat és un sistema autopoètic que es reprodueix a través de la comunicació.
Teoria de l’elecció racional	James Coleman, Jon Elster	Economia i utilitarisme	Els actors prenen decisions segons el càlcul racional de costos i beneficis.
Teoria feminista	Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Judith Butler	Il·lustració, liberalisme, sufragisme, marxisme	El gènere com a construcció social i estructura de poder.

Corrents actuals (des de 1980)

Nom de la teoria	Autor principal	Influència o teoria d’origen	Element definitori / Idea central
Postestructuralisme / Postmodernisme	Michel Foucault, Jean Baudrillard, Jean-François Lyotard	Nietzsche i estructuralisme	Crítica de les metanarratives i de la idea de progrés universal.
Teoria de la modernitat	Ulrich Beck, Anthony Giddens, Zygmunt Bauman	Teoria de la modernització	La societat afronta riscos globals, incertesa i inestabilitat que transformen la modernitat, tot generant una consciència reflexiva del canvi en les relacions socials
Teoria de l’hàbitus	Pierre Bourdieu (1930–2002)	Marx, Weber i Durkheim	Les pràctiques socials s’expliquen per la interacció entre l’hàbitus (disposicions incorporades) i els camps socials (espais de poder i competència).
Teoria de xarxes socials	Manuel Castells, Mark Granovetter	Sociologia urbana i tecnològica	Les relacions i fluxos d’informació estructuren el poder i la comunicació.

Bibliografia

• Baert, Patrick; Silva, Filipe Carreira da. Social Theory in the Twentieth Century and Beyond. Cambridge, UK: Polity Press, 2010. ISBN 978-0-7456-3981-9.
• Bell, David. Constructing Social Theory. Lanham, MD: Rowman & Littlefield, 2008. ISBN 978-0-7425-6428-2.
• Berberoglu, Berch. An Introduction to Classical and Contemporary Social Theory: A Critical Perspective, Third Edition. Lanham, MD: Rowman & Littlefield, 2005. ISBN 978-0-7425-2493-4.
• Berger, Peter; Luckmann, Thomas. The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology of Knowledge. Garden City NY: Anchor Books, 1966. ISBN 0-385-05898-5.
• Harrington, Austin. Modern Social Theory: An Introduction. Oxford, UK: Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-925570-2.