Terranovaïta

La terranovaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el seu nom de la l'estació antàrtica italiana situada a la badia de Terra Nova, a l'Antàrtida.

Terranovaïta
Fórmula química	(Na,Ca)₈(Si68Al₁₂)O160·29H₂O
Epònim	Terra Nova Bay (en)
Localitat tipus	Mont Adamson, Terra de Victòria, Antàrtida Oriental, Antàrtida
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GF.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GF.05
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,476 nβ = 1,478 nγ = 1,483
Birefringència	δ = 0,007
Dispersió òptica	r < v moderada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1995-026
Símbol	Tnv
Referències	[1]

Característiques

La terranovaïta és una zeolita de fórmula química (Na,Ca)₈(Si₆₈Al₁₂)O₁₆₀·29H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1995. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la terranovaïta pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: gottardiïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, tschernichita, mutinaïta, tschörtnerita, thornasita i direnzoïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al Mont Adamson, a la Terra de Victòria, a l'Antàrtida, l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.