Texel
illa i municipi dels Països Baixos From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Texel (Tessel en frisó, pronunciat 'Tèssel' en neerlandès) és la més gran de les illes frisones i també la més occidental.[1] És entre el Mar de Wadden (a llevant) i el Mar del Nord (a ponent), al sud de l'illa de Vlieland i al nord de la província d'Holanda del Nord, a la qual pertany administrativament. L'estret de Marsdiep la separa de Den Helder, ja a terra ferma.
 |
Aquest article tracta sobre l'illa de Wadden. Si cerqueu la unitat fonamental d'espai de textura, vegeu «tèxel». |
.svg?lang=ca)
És la més grossa de les Illes de Wadden.[2] El terme municipal conté també l'illa deshabitada Noorderhaaks, d'una superfície de 4 km² a plenamar.[3]
Tota l'illa forma un sol municipi amb una superfície de 585,96 km² dels quals 416,14 són aigua. L'illa fa uns 20 km de llarg i 8 d'ample. El 2004 tenia 13.735 habitants.
Remove ads
Història
Texel
Texel no és pas un illa al·luvial com les altres illes de Wadden. La maror ciclònica del 1r de novembre de 1170 la va separar de la terra ferma. Al contrari de les altres illes, té un sòl amb una capa gruixuda d'argila que crea un sòl més fèrtil. Duran la glaciació del Saalià era cobert de gel. El gel va portar l'argila i blocs erràtics.[4]
Hi ha traces humanes des del mesolític però els primers assentaments permanents daten del bronze mitjà, un mil anys abans la nostra era.
El 1415, el compte Guillem VI va atorgar els drets de ciutat a tota l'illa, el que en fa, en superfície, la ciutat més grossa de tots del Països Baixos.[5] Això implica el dret de mercat el que va contribuir al desenvolupament del comerç. El país va experimentar un període de prosperitat quan els vaixells mercants hi amarraven a la rada per abastir-se abans dels llargs viatges.[6]
Eierland
L'actual illa de Texel consisteix, de fet, en dues illes (antigament separades): Texel al sud i Eierland al nord. El 1630 s'acabà el dic de sorra (Zanddijk) unint les dues illes.[7] El 1835 Nicolas Joseph De Cock formà amb altres una societat anònima amb l'objectiu de convertir les planes mareals entre ambdues en pòlders. Al nou pòlder s'hi fundà un poble, inicialment amb el nom de Nieuwdorp (Poble nou o Vila nova), però que posteriorment fou rebatejat en honor del seu impulsor: De Cocksdorp.[8]
Noorderhaaks
Noorderhaaks, també anomenat De Bol, era un banc de sorra entre Den Helder i Texel. Es va crear al lloc on les aigües del Marsdiep topen amb el corrents del plenamar de la Mar del Nord, el que fa assentar la sorra.[3] Amb el temps va créixer i la part que roman permanentment damunt el nivell del mar a plenamar ja ateny uns 4 km², el que li val l'estatut d'«illa» des de 2003. Pel joc dels corrents es desplaça uns cent metres per anys en direcció de Texel. És un terreny d'entrenament militar, zona recreativa i reserva natural.[3]
No hi ha habitants permanents i hi és prohibit pernoctar.
De Onrust
De Onrust és un antic banc de sorra, que a l'inici era al lloc de Noorderhaaks i que amb el temps es va desplaçar i unir a l'illa de Texel.[3] La natura hi va crear un paisatge de dunes excepcional.[2]
Remove ads
Persones
Estàtua de Bene Aukara Tuki Pate
L'explorador Jacob Roggeveen (1659-1729) va salpar el 1721 des de Texel en una expedició cap al sud. En aquest viatge va ser el primer europeu a trepitjar l'Illa de Pasqua. Al segle xx cert lligam es va crear entre les dues illes. El 1993, l'esculptor Bene Aukara Tuki Pate hi va esculpir l'estàtua «El somiadaro de Rapa Nui» a partir d'un tros de tuf de sis tones com a símbol del vincle entre les dues illes.[9]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads