Thàbit ibn Qurra
matemàtic i astrònom de l'Edat d'Or de l'Islam From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan[1][2] o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (àrab: ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Remove ads
Vida i obra
És un dels savis més importants de l'Edat d'or de l'islam. El poc que es coneix de la seva vida procedeix de les notes biobibliogràfiques d'Ibn an-Nadim (del seu Kitab al-Fíhrist del segle x), d'Ibn al-Qiftí i d'Ibn Abi-Usaybia (segle xiii).[3]
Procedent d'una rica família de Haran de la secta sabianista,[4] va començar a treballar com a canvista, però la intervenció d'un dels germans Banu Mussa quan va veure la seva habilitat en els idiomes,[5] va propiciar el seu trasllat i la seva formació científica a Bagdad on va romandre la resta de la seva vida, com a mínim uns trenta anys.[6] Al final de la seva vida va ser protegit pel califa abbàssida Al-Mútadid, de qui va ser amic i conseller personal.[7]
Entre les seves nombroses obres, Jaouiche en cita les següents com a més importants:[8]
- La quadratura de la paràbola
- El volum d'un paraboloide, en què fa servir càlculs molt propers al nostre càlcul integral[9], arribant a defensar, en contra d'Aristòtil, l'existència de l'infinit actual.
- El comentari de l'Almagest
- La teoria de la palanca
Han sobreviscut vuit tractats complets seus sobre astronomia,[10] i en destaca un titulat Sobre el moviment de la vuitena esfera. En aquests tractats, seguint l'Almagest de Ptolemeu, mostra un alt grau de matematització.[11]
És també, si no el traductor, almenys el revisor d'una traducció dels Elements de geometria d'Euclides a l'àrab. En aquest mateix camp, va escriure dos notables opuscles intentant demostrar el cinquè postulat d'Euclides[12][13] i, en un d'ells, introdueix un quadrilàter que segles després esdevindrà el quadrilàter de Saccheri.[14] Referint-se també als llibres aritmètics dels Elements va derivar una fórmula per trobar nombres amics (nombres dels quals la suma dels seus divisors propis és igual a l'altre, recíprocament).[15] A més, va obtenir una generalització del teorema de Pitàgores que avui coneixem com «teorema de Thàbit ibn Qurra».[16]
És l'autor d'un tractat de màgia astrològica que, en la seva traducció llatina de Johannes Hispalensis, De imaginibus, va esdevenir un text canònic en la matèria durant l'edat mitjana a l'Occident.[17]
El seu fill Sinan i el seu net Ibrahim ibn Sinan també van ser intel·lectuals que van contribuir al desenvolupament de les matemàtiques.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads