Casa't i ja ho veuràs

Casa't i ja ho veuràs (original:The Bride Walks Out) és una pel·lícula estatunidenca de Leigh Jason estrenada el 1936 i doblada al català.^[1]

Casa't i ja ho veuràs

The Bride Walks Out
Fitxa
Direcció	Leigh Jason
Protagonistes	Barbara Stanwyck Gene Raymond Robert Young
Director artístic	Van Nest Polglase
Producció	Edward Small
Dissenyador de producció	Van Nest Polglase
Guió	Philip G. Epstein i P.J. Wolfson a partir d'una història de Howard Emmett Rogers
Música	Max Steiner
Fotografia	J. Roy Hunt
Muntatge	Arthur Roberts
Vestuari	Bernard Newman
Productora	Edward Small Productions RKO Radio Pictures
Distribuïdor	RKO Radio Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1936
Durada	81 minuts
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	Comèdia

Argument

Carolyn i Michael s'enamoren i decideixen casar-se, però ell s'entossudeix en que ella deixi la feina de model. Carolyn s'adona que amb només un salari no arriben a final de mes, així que es posa a treballar, ocultant-li-ho al seu marit, ja que és conscient que posarà el crit al cel si arriba a assabentar-se.

Repartiment

• Barbara Stanwyck: Carolyn Martin
• Gene Raymond: Michael Martin
• Robert Young: Hugh McKenzie
• Helen Broderick: Mattie Dodson
• Willie Best: Smokie
• Robert Warwick: M. McKenzie
• Billy Gilbert: M. Donovan
• Wade Boteler: Cap de terreny
• Hattie McDaniel: Mamie

Rebuda

Una peça estiuenca que insisteix que l'amor pot trobar un camí perquè una parella jove visqui en circumstàncies delicioses amb 35 dòlars a la setmana. Tot i que la pel·lícula no destaca especialment, proporciona un escalfament per Barbara Stanwyck abans de la seva aparició molt anunciada a The Plough and the Stars de Sean O'Casey i dona Robert Young la possibilitat de gastar molts diners de manera capritxosa. També presenta Gene Raymond com un jove marit impulsiu, que és més un enginyer convincent que un amant. I per donar un impuls al que altrament ha estat una feina bastant rutinària, Ned Sparks i Helen Broderick demostren, en el seu modisme característic, què passa als matrimonis idíl·lics després d'uns quants anys amb 35 dòlars a la setmana.^[2]