The Consul
òpera de Gian Carlo Menotti From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
The Consul és una òpera en tres actes de Gian Carlo Menotti estrenada en el Theatre Schubert de Filadèlfia l'1 de març de 1950.
Remove ads
Origen i context
Després de la impactant onada migratòria dels anys 1940, el relat del consolat adquiria una actualitat colpidora. La situació descrita per Menotti —l'angoixa dels desplaçats, la desesperança davant la burocràcia i la manca d'humanitat institucional— reflectia amb precisió la realitat viscuda per milers de persones. La proximitat històrica dels fets conferia al drama una força tràgica del tot adequada per a l'escena operística. El nou món hi apareix com una ciutat-laberint, immensa i despersonalitzada, on la burocràcia esdevé una relíquia moderna del poder, freda i impassible davant el sofriment humà.
The Consul pren com a punt de partida una notícia publicada en un diari el 12 de febrer de 1947, que relatava el suïcidi d'una emigrant polonesa a qui s'havia negat el visat per entrar als Estats Units. Impactat per aquest fet i rememorant el destí tràgic d'un amic jueu perseguit a Àustria i Alemanya, Menotti va decidir convertir aquesta història en el nucli dramàtic d'una nova òpera. L'obra comparteix clares afinitats amb Tosca de Giacomo Puccini, tant pel seu intens component emocional com per la tensió narrativa.
Remove ads
Lloc i època
Un lloc d'Europa, en el segle xx.
Argument
Acte I
John Sorel forma part d'un grup de resistents que s'enfronten a un règim opressor. Després d'haver estat perseguit, la seva mare i la seva esposa aconsegueixen ocultar-lo temporalment, però ben aviat es veu obligat a escapar a l'exili. Magda, decidida a reunir-se amb ell i protegir el seu fill, acudeix al consolat per tramitar els papers necessaris. Allà descobreix una sala plena de sol·licitants desesperats que esperen en va un permís de sortida. Malgrat la seva angoixa i els intents de fer entendre la gravetat de la seva situació, els funcionaris li neguen qualsevol ajuda immediata i li ordenen tornar la setmana següent, subratllant la fredor i la inhumanitat de la burocràcia.
Acte II
Durant un mes sencer, Magda ha intentat inútilment obtenir un visat. Mentrestant, un agent secret la vigila i l'assetja, accentuant el seu sentiment d'impotència. El seu fill cau greument malalt i acaba morint, deixant-la completament desfeta. Un amic li fa arribar la notícia que en John, refugiat a les muntanyes, l'espera amb esperança. Al consolat, la tensió és constant: la multitud de sol·licitants no rep cap resposta favorable, i el desànim es respira a cada racó. Desesperada, Magda suplica ajuda a la secretària, que finalment es mostra disposada a intervenir. Però, en obrir-se la porta del despatx del cònsol, apareix l'agent secret. Aquella presència revela tràgicament a Magda que no hi ha cap escapatòria possible.
Acte III
En un darrer intent, Magda prova de veure’s amb el cònsol per trobar una sortida, però l'enèsim esforç és inútil. Paral·lelament, un amic li comunica que en John, esgotat i desesperat, planeja tornar. Ella li envia una carta advertint-lo del perill i, desfeta, abandona el consolat. Poc abans que l'oficina tanqui, John aconsegueix refugiar-s'hi, però la policia secreta el captura. Abans de ser-se’n endut, li permeten trucar Magda per telèfon.
Ella ja és a casa. El telèfon comença a sonar, però no hi respon: obre el gas i es prepara per morir. Quan torna a repicar, Magda ja ha perdut les forces per arribar a l'auricular.
Remove ads
Música
En l'àmbit musical, Menotti fa servir recursos propis del verisme per expressar amb gran força les emocions i els conflictes dels personatges. Els mecanismes freds i impersonals de la burocràcia es mostren amb la mateixa cruesa que les escenes d'angoixa o deliri, i la successió contínua d'aquestes visions i estats emocionals subratlla la profunditat expressiva i l'impacte dramàtic de l'obra.
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads