The Skin Game

The Skin Game és una pel·lícula britànica dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1931.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

The Skin Game

Fitxa
Direcció	Alfred Hitchcock
Protagonistes	Edmund Gwenn Helen Haye C.V. France Jill Esmond John Longden Phyllis Konstam Edward Chapman Frank Lawton
Producció	John Maxwell
Guió	Alma Reville, John Galsworthy i Alfred Hitchcock
Fotografia	Jack E. Cox
Productora	Associated British Picture Corporation
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1931
Durada	77 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama

Argument

La pel·lícula té com a tema la rivalitat entre un terratinent, arrapat als valors tradicionals, i un industrial nou-ric.

Els Hillcrist, rics propietaris terratinents veuen el seu entorn transformat per la instal·lació d'un industrial, el Sr. Hornblower. Aquest trasbalsa la calma bucòlica de la regió amb les seves fàbriques. Quan un terreny mitger a la propietat dels Hillcrist, la Gentry, és posat a la venda, s'enfronten en una subhasta, assolida per Hornblower. Però la Sra. Hillcrist contracta un detectiu privat que descobreix el passat fosc de Chloé, la bonica filla de l'industrial, i es serveix d'aquestes revelacions per extorquir la Gentry. Però el secret és mal guardat, esclata l'escàndol i Chloé se suïcida. Els Hornblower, ofesos i humiliats, decideixen abandonar la regió; la victòria dels Hillcrist és amatga perquè hi perden la seva dignitat.

Repartiment

• C.V. France: Mr. John Hillcrist
• Helen Haye: Mrs Amy Hillcrist
• Jill Esmond: Jill Hillcrist
• Edmund Gwenn: Mr. Hornblower
• John Longden: Charles Hornblower
• Phyllis Konstam: Chloe Hornblower
• Edward Chapman: Dawker
• Herbert Ross i Dora Gregory: els Jackman
• R.E. Jeffrey: el detectiu

Al voltant de la pel·lícula

• És l'adaptació cinematogràfica d'una obra de teatre, pràctica en voga aquella època.
• The skin game significa: un mercat d'enganyifes.
• Hitchcock fa rodar moltes vegades l'escena del suïcidi, obligant l'actriu a mullar-se i canviar-se de roba nombroses vegades. Aquest mateix « suplici » serà igualment infligit a Kim Novak, anys més tard a Vertigen (D'entre els morts).
• Cameo de Hitchcock: No n'hi ha en aquest ce film.

Enllaços externs

• Anàlisi