Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer^[1] i picaaranyes,^[2] és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat). El pela-roques és l'únic membre existent tant del gènere Tichodroma Illiger, 1811, com de la família dels ticodròmids^[3]o ticodromàtids^[4] (Tichodromidae Swainson, 1827).

Pela-roques

Tichodroma muraria
Tichodroma muraria muraria
Dades
Nombre de cries	4,5
Període d'incubació de l'ou	19 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22711234
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Tichodromidae
Gènere	Tichodroma
Espècie	Tichodroma muraria Linnaeus, 1766
Distribució
Endèmic de	reserva de tigres de Pakhui, Reserva d'Asan, Santuari Chail, Tso Lhamo Cold Desert Conservation Area, Reserva del Tigre de Buxa, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Dzuluk, santuari Fambong Lho, Lachen, Pelling, Parc Nacional de Manas, Eaglenest Wildlife Sanctuary, parc nacional de Namdapha, reserva comunitària Singchung Bugun i Sela Pass

Descripció

Pela-roques fotografiat als Pirineus l'any 2007.

Té les ales molt amples i exageradament arrodonides, i les manté sovint obertes mentre s'enfila per espadats verticals de forma aparentment espasmòdica.

Observat gairebé sempre adherit a una roca o paret, i molt ocasionalment a terra, ressalta el seu llarg, fi i decorbat bec i el detall de les ales abans esmentat.

La coloració de les ales és tan contrastada (negre i vermell, amb taques blanques arrodonides) que gairebé es podria dir que sembla aposemàtica.

A l'època nupcial destaquen en el mascle la gorja, el coll i les galtes de color negre. La femella (igual que els dos sexes a l'hivern) no té gens de negre pel dessota.

Hàbitat

Distribuït per les muntanyes alpines i temperades de la regió Paleàrtica des dels Pirineus fins a l'Himàlaia.

Fora de l'estiu davalla a la terra baixa i hom el pot observar, fins i tot, als penya-segats de la costa. Aleshores és quan s'ha vist a les preses d'Oliana, Sant Ponç i la Baells. Freqüenta també els ponts i les grans parets com ara la del Castell de Cardona. S'ha vist al Montcau i també a Montserrat.

Alimentació

Consumeix mol·luscs, aràcnids i altres artròpodes lapidícoles i fissurícoles que captura sempre en parets, lleixes i rocams inaccessibles a la majoria d'aus.

Reproducció

A l'estiu es tracta d'una espècie oròfila estricta de caràcter territorial que cria en un extens territori, el qual ocupa des del maig.

El seu niu és un voluminós munt de tiges, molsa i liquen, folrat amb pèl, plomes i llana que la femella construeix als llocs més ombrívols dels Pirineus i dels Prepirineus.^[5]

Es creu que només fa una posta de 3-5 ous al maig-juny i que els cova durant 20 dies. Els polls volen pel juliol o agost.