Tinnitus

El tinnitus o acufen és un fenomen perceptiu de l'oïda que consisteix a sentir cops o sons que no procedeixen de cap font externa. Pot ser provocat per un gran nombre de causes, com les traumàtiques, o pot ser producte d'un símptoma de taponament de les orelles o de vertigen de Ménière.^[1] També pot ser causat per situacions d'estrès (estudis, treball, entorn familiar, econòmic o social) o per una exposició a sorolls intensos.^[2][3][4][5]

Tinnitus

Tipus	trastorn auditiu i símptoma de l'orella
Especialitat	otorinolaringologia, audiologia i neurologia
Classificació
CIM-11	MC41
CIM-10	H93.1
CIM-9	388.3
CIAP	H03
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0074722
DiseasesDB	27662
MedlinePlus	003043
eMedicine	ent/235
Patient UK	tinnitus-pro
MeSH	D014012
UMLS CUI	C0040264

Consisteix generalment en brunzits, xiuxiuejos o soroll de campanetes, que poden arribar a ser tan forts que el pacient sigui incapaç de sentir una conversa normal. Mitjançant estudis electrofisiològics i d'imatges, s'han pogut distingir dues variants importants d'acufen neurosensorial: el perifèric (setmanes o mesos d'evolució), i el central o crònic (mesos o anys d'evolució).^[6] No es limita al soroll de campanetes, també es pot percebre en forma de xiulet, brunzit greu o agut, ronc, xiuxiueig, soroll blanc, estrèpit o cant de grills, entre altres sons.

Causes

La forma més habitual té el seu origen en lesions de l'orella interna, la còclea, per exposició a sorolls molt intensos, tot i que també poden ser causades per infeccions, l'ús d'alguns medicaments, o situacions d'estrès. En la major part dels casos, el metge pot descobrir i tractar-ne la causa, encara que en algunes ocasions el diagnòstic resulta molt difícil. Molt rares vegades, els sorolls són en realitat al·lucinacions originades al cervell, i no a l'oïda.

Tipus	Causes del tinnitus o acúfens	Malalties
Subjectiu	Otològiques	Pèrdua de l'audició induïda pel soroll, presbiacúsia, otoesclerosi, otitis, impactació de cerumen, sordesa sobtada, malaltia de Ménière i altres causes de pèrdua de l'audició.
	Neurològiques	Traumatisme de crani, esclerosi múltiple, neurinoma de l'acústic (o Schwannoma vestibular) i altres tumors de l'angle pontocerebel·lós.
	Infeccioses	Otitis mitjana i seqüeles de la malaltia de Lyme, meningitis, sífilis i altres processos inflamatoris o infecciosos que afecten l'orella.
	Relacionades amb fàrmacs	Efectes secundaris relacionats amb salicilats, antiinflamatoris no esteroidals, aminoglicòsids, diürètics de la nansa i agents quimioteràpics (cisplatí, vincristina).
	Altres	Disfunció de l'articulació temporomandibular i altres malalties dentàries. Deficiència de vitamina B₁₂.[7][8][9]
Objectiu	Pulsatius	Estenosi de la caròtida, malformacions arteriovenoses, altres anomalies vasculars, hipertensió intracranial idiopàtica, tumors vasculars com ara el glomus jugular, malaltia valvular cardíaca, com l'estenosi aòrtica; estats d'elevat cabal cardíac, com l'anèmia o el consum de drogues, i altres situacions que causen un flux sanguini turbulent.
	Muscular o anatòmic	Mioclònia palatina, espasme del múscul tensor del timpà o de l'estapedi, obstrucció de la trompa d'Eustaqui.
	Espontànies	Emissions otoacústiques espontànies.

Tractament

En els casos de tinnitus subjectiu i crònic, sense una causa orgànica tractable, els tractaments farmacològics sobre aquest símptoma no han demostrat eficàcia.^[10]