Tormos

Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Tormos

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 48′ 06″ N, 0° 04′ 21″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Tormos
Població humana
Població	323 (2025) (60,26 hab./km²)
Gentilici	Tormer, tormera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta Mancomunitat Intermunicipal de la Rectoria
Superfície	5,36 km²
Altitud	125 m
Limita amb	Benidoleig el Ràfol d'Almúnia Sagra Pego Benimeli Orba Sanet i els Negrals
Partit judicial	Dénia
Patrocini	Lluís Bertran
Organització política
• Alcalde	Vicente Javier Ripoll Peretó
Identificadors descriptius
Codi postal	03795
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	03131
Codi ARGOS de municipis	03131
Lloc web	tormos.es

Geografia

Tormos està en la carretera que comunica la Marina Alta amb la Marina Baixa per l'interior, cosa que fa fàcil l'accés al poble. Des de l'Autopista A-7 s'ha d'eixir per Ondara i agafar la carretera que creua Beniarbeig i el Ràfol d'Almúnia.

La població està situada als peus de la Serra dels Recingles. Des de la seua zona més alta es pot veure la plana del riu Girona, el Montgó i la mar Mediterrània. A causa de la proximitat a la mar, té un clima temperat.

Municipis limítrofs

Tormos limita amb els termes municipals de Benidoleig, Benimeli, Orba, Pego, el Ràfol d'Almúnia, Sagra i Sanet i Negrals.

Història

La història de Tormos es remunta a l'època en què els àrabs van dominar la península. L'any 1290 Tormos era una alqueria, donada de per vida a Jaume de Linars, encara que posteriorment el senyoriu va passar a pertànyer al comte de Ròtova. El 1609, amb l'expulsió dels moriscos quedà pràcticament despoblat.

Personatges destacats

• José Perelló Torrens (1885-1955): polític d'esquerres i alcalde democràtic de Tormos durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil espanyola.

Monuments i llocs d'interés

• Església parroquial. Data del segle xviii, es caracteritza per tindre una espadanya en comptes de campanar. Destaca el seu retaule major, considerat d'interés artístic. Està dedicada a Sant Lluís Bertran, patró del poble.

• Antiga Almàssera. Actualment, l'edifici està destinat a centre social o casa de cultura, i allotja també un museu on es pot observar la maquinària amb la qual s'elaborava l'oli i el vi.

• Els Poets. És un dels paratges més interessants, situat darrere de la serra de Resingles.

Festes

• Festes Patronals. Se celebren en honor del seu patró Sant Lluís Bertran durant la primera setmana de setembre. Els carrers es decoren i els seus habitants participen de revetlles i correfocs.