Torre Glòries
gratacel a Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Torre Glòries,[1] també coneguda com a Torre Agbar,[2][3] és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4] Forma part del districte 22@, igual que altres edificis propers com ara el Disseny Hub Barcelona, la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Torre Mediapro,[4] i és el tercer edifici més alt de la ciutat, després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre.
Remove ads
Història
Fou projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i el 2005 com a seu de la companyia Aigües de Barcelona.[4] Com a conseqüència de la seva forma inusual, que recorda a la 30 St Mary Axe de Londres (sovint anomenat «el cogombret»), obra de Norman Foster, l'edifici és conegut amb diversos sobrenoms, com «el supositori», «l'obús» i altres més escatològics. Nouvel la relaciona amb un guèiser que s'eleva a l'aire,[4] en referència a la companyia d'Aigües de Barcelona, i també el vincula a referents locals com Gaudí i Montserrat.[5]
La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de Televisió de Catalunya de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.[6]
El 2013, va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt.[7][4] El 2015, Aigües de Barcelona traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca, i l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel, de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.[8]
El maig del 2018, l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook, anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi.[9] El juny del mateix any, l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.[10]
El novembre del 2021 es va anunciar que s'habilitaria un mirador al capdamunt, que actuaria també com espai multidisplinar. Era previst que s'obrís al públic la primavera del 2022.[11]
Escalades
El 2016, l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre des del terra fins al cim.[12] El 2019, els escaladors Leo Urban i Nico Mathieux també van fer-ho però en aquest cas sense cap tipus de corda ni protecció.[13] El 27 d'agost del 2020, Leo Urban va repetir la pujada una altra vegada en solitari sense cordes, casc ni sabates.[14]
Remove ads
Descripció
Té una alçada de 142 m, repartits en 35 plantes amb quatre de soterrades, i està format per una doble estructura portant de formigó armat, dos cilindres de planta oval: el nucli intern, que allotja les instal·lacions, escales i ascensors, i l'extern, per a aconseguir unes plantes diàfanes. Aquest darrer es corba al pis 26, quan el formigó deixa lloc a una cúpula de vidre i les últimes plantes estan suspeses en voladís.[4][5]
La façana està formada per una part exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, que defineix una mena de retícula acolorida, i una interior amb lamel·les de vidre més o menys translúcides, que difuminen l'efecte diürn del conjunt, variable segons l'hora del dia i l'època de l'any, i a una certa distància de la primera per a facilitar el manteniment de l'edifici, alhora que permet obtenir més llum natural i més control tèrmic.[4][4] La il·luminació nocturna és de gran vistositat, amb 4.000 llums LED, capaços de crear infinites combinacions cromàtiques a partir del fenomen de la difracció.[4][5]
L'edifici, usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis, inclou també un auditori.[4]
Remove ads
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads