Tour de França de 2022
cursa ciclista per etapes From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Tour de França de 2022 fou la 109a edició del Tour de França, organitzada en el marc de l'UCI World Tour 2022. La gran sortida (grand départ) es va celebrar l'1 de juliol de 2022 a Copenhaguen (Dinamarca) i l'arribada fou el 24 de juliol a l'avinguda dels Camps Elisis de París.
_pictogram.svg){kind=small}
Estava previst que l'inici del Tour des de la capital danesa es produís en l'edició del 2021;[2] però, a causa de l'ajornament del Campionat d'Europa de futbol 2020 a l'any següent, per culpa de la pandèmia de Covid-19, la ciutat de Copenhaguen va demanar ajornar la seva participació a la prova ciclista fins l'edició del 2022 per poder organitzar adequadament els 4 partits de futbol que es disputaven a la capital danesa.
Dinamarca fou el 10è país que organitza el Grand Départ.[3]
El vencedor final fou el danès Jonas Vingegaard (Team Jumbo-Visma), que s'imposà per gairebé tres minuts a Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) i per més de set a Geraint Thomas (Ineos Grenadiers). Wout van Aert (Team Jumbo-Visma) guanyà la classificació per punts i de la combativitat, Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) la de la muntanya i Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) la dels joves. L'equip Ineos Grenadiers fou el millor a la classificació per equips.[4]
Remove ads
Recorregut
La Gran sortida del Tour de França a Dinamarca, celebrada en divendres enlloc de dissabte com és habitual,[3] constava de tres etapes. La primera era una contrarellotge individual per Copenhaguen i les dues següents, entre Roskilde i Nyborg i entre Vejle i Sønderborg, eren etapes planes favorables als velocistes. A continuació, per tal de facilitar el desplaçament cap a França, hi va haver una jornada de descans.
Les dues etapes següents –la 4a, entre Dunkerque i Calaves i la 5a entre Lilla i Arenberg– tingueren lloc als Hauts-de-França. La 5a inclou onze sectors de pavé amb una longitud total de 19 quilòmetres.[3] El Tour prengué a continuació la direcció de la regió Grand-Est, passant per Bèlgica. La 6a etapa es desenvolupà entre Binche i Longwy i la 7a entre Tomblaine i la Planche des Belles Filles.
El Tour de França de 2022 entrà a continuació per Suïssa, amb l'etapa Dole-Lausana. L'endemà, la 9a etapa sortí d'Aigle, on té la seu la Unió Ciclista Internacional (UCI), i acabà a Châtel Les Portes du Soleil. Fou la primera etapa de muntanya real i se celebrà just la vigília de la segona jornada de descans. A continuació, una desena etapa escarpada entre Morzine i Megève donà pas a dues etapes d'alta muntanya: en l'onzena, entre Albertville i el Col del Granon, els ciclistes van haver de superar els llacets de Montvernier, el Télégraphe i el Galibier abans de l'ascensió final al Col del Granon; i, en la dotzena, entre Briançon i l'Aup d'Uès, el pilot va tornar a pujar el Galibier, després la Croix de Fer i, finalment els 21 revolts de l'Alp d'Uès, en una etapa idèntica a la mítica de 1986.[5] L'endemà, els corredors van enfilar cap a Saint Étienne per a disputar tretzena etapa, dedicada als velocistes. La 14a etapa connectava Saint Étienne amb Mende i la quinzena, una etapa més aviat plana, Rodeu amb Carcassona, on els supervivents feren el tercer dia de repòs.
L'inci de la tercera setmana deparà tres etapes pirinenques: Carcassona-Foix, de mitja muntanya, i dues etapes curtes d'alta muntanya, Sant-Gaudens-Peyragudes (4 ports i final en alt) i Lourdes-Hautacam, amb el coll de l'Aubisque, l'inèdit Spandelles i la pujada final a l'Hautacam.
Per acabar, la 19a etapa fou una etapa de transició entre Castelnau-Magnoac i Cahors, la vigília de la contrarellotge individual final entre Lacapelle-Marival i Rocamadour, en un recorregut de 40 quilòmetres. Finalment, la darrera etapa va ser el tradicional homenatge amb final a l'avinguda dels Camps-Elisis de París.[6]
Remove ads
Equips
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Remove ads
Etapes
Classificació general final
Classificacions annexes finals
Classificació per punts
Classificació de la muntanya
Classificació del millor jove
Classificació per equips
Remove ads
Participants
Llista de participants
Remove ads
Premis
Al llarg de la prova, es repartiran un màxim de 2.288.450 euros. Cada ciclista que acabi la prova rep una recompensa econòmica que oscil·la entre els 500.000 euros que s'atorguen al vencedor de la classificació general fins als 1.000 per al darrer classificat.
El vencedor d'una etapa rep 11.000 euros. La resta de premis són decreixents fins als 300 euros que rep el vintè corredor. També s'atorga un premi als tres primers dels esprints intermedis, que té lloc un cop per etapa -excepte a les contrarellotges. Els passos pels ports puntuables també tenen una recompensa econòmica associada, així com el millor jove de cada etapa, pel ciclista més combatiu -excepte contrarelloptges- i pel millor equip de l'etapa.
A més, hi ha dos premis especials: el primer ciclista en l'ascensió al ? s'endurà el Premi Henri-Desgrange, dotat amb 5.000 euros. La mateixa quantita també serà atorgada a qui guanyi el Premi Jacques-Goddet, és a dir, a qui passi en primera posició per ?.
Remove ads
Notes i referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads