Tuvinià

El tuvinià (тыва дыл, tıwa dıl), també conegut com a tuvà, és una llengua turquesa.^[1] És parlada per unes 200.000 persones a la República de Tuvà a la part central del sud de Sibèria. La llengua té una gran quantitat de mots manllevats del mongol i més recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvinià a la Xina i a Mongòlia.

Tuvinià

тыва дыл; tıwa dıl
Altres noms	tuva
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	200 000
Parlants nadius	297.000  (2010 )
Oficial a	Tuva
Autòcton de	Tuvà
Estat	Rússia
Classificació lingüística
llengua humana llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües turqueses siberianes llengües saian
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i alfabet tuvinià
Institució de normalització	no té regulació oficial
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	tyv
ISO 639-3	tyv
SIL	tyv
Glottolog	tuvi1240
Ethnologue	tyv
UNESCO	1234
IETF	tyv
Endangered languages	7309

El nom Tuvà es remunta a la publicació de la Història secreta dels mongols. Els tuvans, històricament s'han conegut com Soions, Soiots o Uriankhais.^[2]

Ortografia

L'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvinià budista, Lopsan-Chimit, que més tard va ser víctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritàriament caràcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloïen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sistema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substituït per un altre basat en l'alfabet ciríl·lic, usat avui en dia, i va ser eficaçment esborrat dels llibres d'història. Durant l'era postsoviètica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu interès en la història de les lletres tuvinianes i en fixar fonts històriques creïbles.

L'actual alfabet tuvinià és una versió modificada de l'alfabet rus, conté tres lletres addicionals: ң (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fonètic Internacional, la [ŋ]), Өө (la "ö" llatina o en l'AFI [ø]), Үү (la "ü" llatina o en l'AFI [y]). L'ordre alfabètic segueix exactament el rus, amb la ң inserida després de la Н russa, la Ө després de la О, i la Ү després de la У. No hi ha una versió en majúscula de ң per què no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvinià.

Alfabet

Alfabet llatí de Lopsan-Chimit:

A a	B ʙ	C c	D d	E e	F f	G g	Ƣ ƣ
H h	I i	J j	Ɉ ɉ	K k	L l	M m	N n
N n	O o	Ө ө	P p	Q q	R r	S s	Ş ş
T t	U u	V v	W w	X x	Y y	Z z	Ƶ ƶ
Ь ь

Des del 1943 s'empra un alfabet ciríl·lic:

А а	Б б	В в	Г г	Д д	Е е	Ё ё	Ж ж
З з	И и	Й й	К к	Л л	М м	Н н	Ң ң
О о	Ө ө	Ӫ ӫ	П п	Р р	С с	Т т	У у
Ү ү	Ф ф	Х х	Ц ц	Ч ч	Ш ш	Щ щ	Ъ ъ
Ы ы	Ь ь	Э э	Ю ю	Я я

Literatura

El tuvinià té una rica tradició de folklore de transmissió oral.^[3] Aquesta tradició inclou molts gèneres que van des de breus endevinalles i aforismes fins a contes màgics, èpics o de por que necessiten moltes hores per ser recitats. Alguns exemples i extractes del gènere èpic com Kirish, Bora-Sheelei han sigut publicats.^[4]Aquesta forma d'art ara està en perill, perquè la gent gran que transmet aquestes històries no està substituïda per gent jove.