Universitat Miguel Hernández

La Universitat Miguel Hernández és una universitat pública valenciana, també coneguda com a UMH, amb campus per tota la província d'Alacant i va ser establerta l'any 1996.^[1] El seu nom commemora el poeta oriolà Miguel Hernández Gilabert.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Universitat Miguel Hernández

Epònim	Miguel Hernández Gilabert
Dades
Tipus	universitat pública editor en accés obert
Història
Creació	1997
Activitat
Membre de	Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles NeurotechEU (en)
Nombre d'estudiants	18.965
Personals acadèmics	1.018 (2017)
Governança corporativa
Seu	Elx (País Valencià)
Treballadors	1.792
Filial	Institut de Neurociències
Indicadors econòmics
Pressupost	110 M€ (2018)
Lloc web	umh.es
Ubicació geogràfica

La seua seu central es troba a la ciutat d'Elx i s'estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d'Alacant, on s'imparteixen distintes titulacions. A més, incorpora diversos instituts universitaris de recerca.

Actualment es troba en procés d'ampliació i remodelació de les estructures en cada campus, especialment a Elx i a Sant Joan d'Alacant.

La universitat és capdavantera en congressos estudiantils en Ciències de la salut tenint el Congrés nacional d'estudiants de Medicina (amb 5 edicions internacionals amb la seua XXVII edició), el Congrés d'estudiants de Farmàcia (4a edició nacional amb la seua 5a edició) i jornades nacionals de Fisioteràpia (3a edició) i les de Podologia (8a edició) existint també congressos d'altres disciplines com el Congrés nacional d'estudiants de Psicologia (amb la seua 6a edició) o el Congrés nacional d'estudiants i llicenciats en Ciències Ambientals (amb la seua 8a edició).

La universitat està dividida en departaments i facultats i escoles, sent ambdues divisions independents una de l'altra, així un departament pot estar adscrit a més d'una facultat. A banda d'aquesta divisió existeixen els instituts de recerca que són autònoms als departaments i facultats i depenen del vicerectorat de recerca i desenvolupament tecnològic.

Història

El govern valencià, presidit per Eduardo Zaplana, va crear la Universitat Miguel Hernández d'Elx gràcies a una llei aprovada el 27 de desembre de 1996 (Llei de Creació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx). Aquesta llei va segregar diversos centres i ensenyaments de la Universitat d'Alacant: la Facultat de Medicina, l'Institut de Neurociències (ambdós a Sant Joan) i la Diplomatura en Estadística (a Elx) i de la Universitat Politècnica de València a Oriola: Enginyeria Agrònoma i tres especialitats d'Enginyeria Tècnica Agrícola, que serien adscrits dins de la nova Universitat.

Tot açò va abocar a un conflicte polític entre la Universitat d'Alacant més PSPV i la nova universitat més el govern del PP per la segregació de la Facultat de Medicina i l'Institut de Neurociències a causa del prestigi que la carrera de Medicina i la recerca biomèdica proporcionava a la UA. Aquest conflicte va finalitzar el 17 de març de 2005 amb la resolució del Tribunal Constitucional avalant aquesta segregació.^[2]

Campus, Facultats i Escoles, i Titulacions de grau

Edifici 3-Facultat de Farmàcia del Campus de Sant Joan-UMH

Institut de Neurociències UMH-CSIC al Campus de Sant Joan d'Alacant

Campus	Facultat/Escola	Titulacions
Campus d'Elx	Facultat de Ciències Experimentals	Grau en Ciències Ambientals Grau en Biotecnologia
	Facultat de Ciències Sociosanitàries	Grau en Psicologia Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
	Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d'Elx	Grau en Dret Grau en Estadística Empresarial Grau en Periodisme Grau en relacions laborals i recursos humans Grau en Administració i Direcció d'Empreses Doble grau en dret i administració i direcció d'empreses.
	Escola Politècnica Superior d'Elx	Grau en Enginyeria en Tecnologies de la Telecomunicació Grau en Enginyeria Electrònica i Autòmat Industrial Grau en Enginyeria Elèctrica Grau en Enginyeria Mecànica
Campus d'Altea	Facultat de Belles Arts	Grau en Belles Arts
Campus de Ciències de la Salut de Sant Joan d'Alacant	Facultat de Farmàcia	Grau en Farmàcia
	Facultat de Medicina	Grau en Medicina Grau en Fisioteràpia Grau en Podologia Grau en Teràpia Ocupacional
Campus d'Oriola	Escola Politècnica Superior d'Oriola (Seu de Desemparats)	Grau en Enginyeria Agroalimentària i Agroambiental Grau en Enginyeria Informàtica en Tecnologies de la Informació Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments
	Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d'Oriola (Seu d'Oriola)	Grau en Administració i Direcció d'Empreses Grau en Ciències Polítiques i Gestió Pública

Instituts de recerca i desenvolupament

La Universitat Miguel Hernández d'Elx pertany a la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives i té Instituts de Recerca i Desenvolupament molt importants:

• Institut de Neurociències
• Institut de Biologia Molecular i Cel·lular
• Institut de Bioenginyeria
• Centre d'Investigació Operativa
• Institut d'Investigació de Drogodependències

Doctors i doctores Honoris Causa

J.M. Serrat fou investit Doctor Honoris Causa el 2010 per la seua trajectòria, poc després d'editar Hijo de la luz y de la sombra, disc on versiona poemes de Miguel Hernández

Article principal: llista de doctors honoris causa per la Universitat Miguel Hernández

• 2012: María Josefa Yzuel
• 2011: Luis Gámir
• 2010: Knox Lovell, David Álvarez Díez, Joan Manuel Serrat i Rosa María Calaf
• 2009: Robert Wayne i Millán Muñoz
• 2008: George F. Smoot i Rafael Benítez
• 2007: Sean Scully
• 2006: Manuel Valdés
• 2005: Valentí Fuster, Pedro Amat Muñoz i Pedro Ruiz Torres
• 2004: Araceli Maciá Antón, José Antonio Escudero López i Joaquín M. Fuster
• 2003: Margarida de Borbó i Borbó i Josep Carreras
• 2002: Joan Rodés Teixidor, Egon Balas, Antonio García-Bellido i Luis García Berlanga
• 2001: Friedrich Wilhelm Eigler
• 2000: Stephanus H. Tijs i Federico Mayor Zaragoza
• 1999: David R. Cox, Fernando Álvarez de Miranda i José Ángel Sánchez Asiaín
• 1998: Jaime Carvajal Urquijo, Torsten N. Wiesel, David Hunter Hubel, Pedro Laín Entralgo i Miguel Hernández Gilabert (a títol pòstum)
• 1997: Alfonso Escámez i Manfred Eigen