Uranoscòpids

Els uranoscòpids (Uranoscopidae) constitueixen una família de peixos teleostis de l'ordre dels perciformes.^[1]

Uranoscòpids

Uranoscopidae
Kathetostoma laeve
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Uranoscopiformes
Família	Uranoscopidae Bonaparte, 1832

Kathetostoma laeve

Rata de mar (Uranoscopus scaber)

Uranoscopus dollfusi

Morfologia

Dimensions mitjanes: des de 18 cm fins als 90 de Kathetostoma giganteum. Cos subcònic. Tenen 24-26 vèrtebres. Sense escates o amb petites escates llises. Cap gros i cúbic. Boca tallada obliquament i oberta (cap amunt). Ulls totalment dorsals. Dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular. Aleta caudal no escotada. Aleta anal moderadament llarga. Línia lateral alta. Opercle proveït de fortes i agudes espines, les quals comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides (àdhuc la mort d'un ésser humà). Presenten òrgans elèctrics, darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts. Algunes espècies tenen un petit filament vermiforme a la part inferior de la boca per atraure llurs preses.^[2][3][4]

Reproducció

No és prou coneguda, però hom suposa que no protegeixen llurs cries.^[3]

Alimentació

Es nodreixen de peixos i invertebrats bentònics.^[3]

Hàbitat

Són peixos marins.^[3]

Distribució geogràfica

Es troben a l'Atlàntic^[5] (incloent-hi la Mediterrània),^[6] l'Índic i el Pacífic.^[3]

Gèneres

• Astroscopus (Brevoort, 1860)^[7]
• Genyagnus (Gill, 1861)^[8]
  • Genyagnus monopterygius (Schneider, 1801)
• Gnathagnus (Gill, 1861)^[8]
• Ichthyscopus (Swainson, 1839)^[9]
• Kathetostoma (Günther, 1860)^[10]
• Pleuroscopus (Barnard, 1927)^[11]
  • Pleuroscopus pseudodorsalis (Barnard, 1927)
• Selenoscopus
  • Selenoscopus turbisquamatus (Okamura & Kishimoto, 1993)
• Uranoscopus (Linnaeus, 1758)^[12]
• Xenocephalus (Kaup, 1858)^[13]
  • Xenocephalus australiensis (Kishimoto, 1989)
  • Xenocephalus elongatus (Temminck & Schlegel, 1843)^{[14][15][16][17][18][19][20]}