Telifònides

Els telifònides (Thelyphonida)^[1] o uropigis (Uropygi) són un ordre d'aràcnids amb «cua» llarga i prima, uns enormes pedipalps espinosos i unes glàndules anals que expulsen una substància irritant amb olor de vinagre. No tenen glàndules verinoses i són inofensius per als humans, malgrat el seu aspecte amenaçador.

Telifònides

Thelyphonida
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Chelicerata
Classe	Arachnida
Ordre	Thelyphonida
Famílies
Geralinuridae Thelyphonidae

Característiques

Thelyphonus doriae hosei

Les espècies d'aquest ordre fan de 25 a 85 mil·límetres de llargada.^[2] Només fan servir 6 potes per a desplaçar-se i les dues primeres potes estan modificades per a servir d'antenes. Moltes espècies tenen pinces com les dels escorpins. Tenen un parell d'ulls davant del cefalotòrax i tres ulls a cada costat com també passa en els escorpins.^[2] No tenen glàndules verinoses però poden deixar anar una mescla d'àcid acètic i àcid octanoic quan se'ls molesta.^[2]

Comportament

Són aràcnids carnívors i caçadors nocturns, mengen insectes o miriàpodes,^[2] de vegades també cucs i llimacs. Mastigoproctus (que fa 85 mm de llarg) de vegades s'alimenta de petits vertebrats.^[2] Controlen l'excés de població de paneroles i grills.

Els mascles secreten un sac d'esperma que transfereixen a les femelles. Una membrana mucosa protegeix els ous de la dessecació. Les cries tarden fins a 3 anys a assolir l'edat adulta i viuen després uns quatre anys més.^[2]

Hàbitat

Es troben en zones tropicals i subtropicals de tot el món. No n'hi ha a Europa, Austràlia, i excepte per haver estat introduïts tampoc n'hi hauria a l'Àfrica.^[2] Fan forats a terra on transporten les seves preses.^[2] Els agraden llocs foscos i humits.

Taxonomia

S'han descrit 119 espècies.^[1] Hi ha una família actual i una família extinta però aquesta és dubtosa:

• † Família Geralinuridae Scudder 1886: fòssil del Carbonífer, Txèquia.
• Família Thelyphonidae Lucas 1835
  • Subfamília Hypoctoninae Pocock 1899 — Àfrica, Índia, sud-est d'Àsia, Carib i Amèrica del Sud.
    • Etienneus
      • Etienneus africanus
    • Hypoctonus
      • Hypoctonus andersoni
      • Hypoctonus binghami
      • Hypoctonus birmanicus
      • Hypoctonus browni
      • Hypoctonus carmichaeli
      • Hypoctonus dawnae
      • Hypoctonus ellisi
      • Hypoctonus formosus
      • Hypoctonus gastrostictus
      • Hypoctonus granosus
      • Hypoctonus javanicus
      • Hypoctonus kraepelini
      • Hypoctonus oatesii
      • Hypoctonus rangunensis
      • Hypoctonus saxatilis
      • Hypoctonus siamensis
      • Hypoctonus stoliczkae
      • Hypoctonus sylvaticus
      • Hypoctonus woodmasoni
    • Labochirus
    • Thelyphonellus
  • Subfamília Mastigoproctinae Speijer 1933 [=Uroproctinae Rowland & Cooke 1973] — Carib, Amèrica del Sud, Filipines, Índia
    • Mastigoproctus
      • Mastigoproctus giganteus
  • Subfamília Thelyphoninae Lucas 1835 — SE Àsia, Illes del Pacífic
  • Subfamília Typopeltinae Rowland & Cooke 1973 — Japó, Xina, SE Àsia.

Fòssils que s'han descrit recentment són:

• † Proschizomus petrunkevitchi Dunlop & Horrocks 1996 — Carbonífer superior, Gran Bretanya
• † Mesoproctus rowlandi Dunlop 1998 — Cretaci, Brasil

Rowland & Cooke (1973)^[3] divideixen el grup en dues famílies, Thelyphonidae i Hypoctonidae.

Galeria

• 
  Mastigoproctus giganteus
• 
  Mastigoproctus colombianus
• 
  Mastigoproctus giganteus
• 
  Mastigoproctus giganteus femella amb ous