Tàlveg

Tàlveg, aiguafons, fons de vall o correra^[1] és la línia teòrica que uneix els punts més profunds d'una vall, coma, obaga o comellar on conflueixen les aigües que formen un riu o corrent intermitent.^[2] En valls seques, el tàlveg coincideix amb la línia de captació d'aigua i durant el període sec es fa servir de camí. La paraula prové de l'alemany Talweg que significa «camí de vall».^[3]

Per a altres significats, vegeu «Tàlveg (meteorologia)».

Esquema de tàlveg

Tàlveg a Montredon, a la vora de Pompinhan (Gard)

Els tàlvegs es troben generalment modelats per l'erosió fluvial i sovint coincideixen amb la xarxa hidrogràfica. El terme tàlveg s'oposa a la carena, línia de cresta, línia de falla o la divisòria d'aigües. L'espai convex comprès entre dos tàlvegs de rius o afluents veïns que flueixen en direcció convergent es coneix amb el nom d'interfluvi.^[4] En el camp de la geografia política el tàlveg serveix sovint de línia fronterera a l'hora de demarcar dos territoris administratius diferents.

Per analogia, la paraula «tàlveg» també s'utilitza en el camp de la meteorologia per designar una zona convexa entre isòbares i corbes de nivell.

Tàlveg a les arts

• Si trobéssim el tàlveg, poema de Josep Gual i Lloberes^[5]