Vangues (ocells)

From Wikipedia, the free encyclopedia

Vangues (ocells)
Remove ads

Els vangues són un grup d'ocells endèmic de Madagascar i les Comores, que formen la família dels vàngids (Vangidae), de l'ordre dels passeriformes. Està integrat per 21 gèneres i 40 espècies.[1]

Dades ràpides Vangidae, Taxonomia ...

La majoria de les espècies semblen lànids, viuen al medi forestal i s'alimenten de rèptils, granotes i insectes. Altres espècies són més semblants a sílvids, timàlids o muscicàpids i s'han col·locat en alguna època dins aquestes famílies. Les diferents espècies difereixen molt en la forma del bec i en la manera d'aconseguir l'aliment. Fan els nius als arbres. No són migradors.

Remove ads

Morfologia

Els vangues són un exemple de radiació adaptativa, i van evolucionar a partir d'una població única fins a arribar a una varietat de formes adaptades als diferents nínxols ecològics que, en altres parts del món, estarien ocupats per diferents famílies d'ocells en altres parts del món.[2] Difereixen ostensiblement en mida, color i forma del bec, però són similars en la forma del crani i l'estructura ossi del paladar.[3]

  • Es tracta de petites i mitjanes aus, que fan 12 - 32 cm de llargària.[4]
  • Molts tenen becs forts, acabats en un ganxo, similar al dels botxins. Euryceros prevostii té un bec particularment gran, amb un casc a la part superior. Altres espècies, com ara les del gènere Newtonia, tenen un bec petit i prim. Falculea palliata es caracteritza pel seu bec llarg i corb, utilitzat per a explorar als forats i esquerdes.[5]
  • La major part són de colors negre, marró o gris per sobre, i blanc per sota. Les excepcions inclouen el blau en el cas de Cyanolanius madagascarinus i el blau gris en Hypositta corallirostris. Euryceros prevostii és gairebé totalment negre amb l'esquena vermellosa. El mascle d'Oriolia bernieri és totalment negre, mentre que la femella és marró. En algunes espècies hi ha dimorfisme sexual, mentre que en altres espècies els sexes són idèntics.[4]

La major part dels vangues tenen vocalitzacions xiulants.[4]

Remove ads

Hàbitat i distribució

Tots els vangues són endèmics de Madagascar, excepte Cyanolanius madagascarinus, que també habita en les Comores, a l'illa de Mohéli i, almenys abans, a la Grande Comore. Dins de Madagascar, es troben en una gran varietat de zones forestals i de matoll. Diverses espècies, incloent-hi Xenopirostris damii i Falculea palliata, es poden trobar als boscos secs de fulles caduques de l'oest de l'illa. Xenopirostris xenopirostris i el recentment descobert Calicalicus rufocarpalis habiten als matolls espinosos subàrids del sud-oest.[4]

Remove ads

Alimentació

Mengen insectes, cucs, centpeus, sargantanes i amfibis.[6] Cyanolanius madagascarinus i Leptopterus chabert mengen fruita ocasionalment.[2] Moltes espècies s'alimenten en grups petits, sovint mixtos, mentre altres espècies ho fan a soles.[2] Hi ha una bona varietat d'estratègies de recerca d'aliment. Moltes espècies el repleguen mentre es mouen per les branques. Mystacornis crossleyi el busca caminant pel terra del bosc entre la fullaraca.[4] Leptopterus chabert i Tylas eduardi atrapen les presses al vol. Les tres espècies del gènere Xenopirostris utilitzen els becs aplanats lateralment per a treure l'escorça dels arbres i buscar el menjar a sota.[2]

Reproducció

La major part de les espècies nien en parelles; els nius tenen forma de tassa i utilitzen en la construcció branques, escorça, arrels i fulles. Falculea palliata nia en grup i construeixen un gran niu amb pals.[7]

Taxonomia

No està clara la relació dels vàngids amb altres grups d'ocells, però semblen estar relacionats amb l'enigmàtica família dels prionòpids (Prionopidae), la dels platistèirids (Platysteiridae) i la dels tefrodornítids (Tephrodornithidae).[8] A més del petit conjunt d'espècies malgaxes anomenades tradicionalment vangues, els Vangidae inclouen alguns grups asiàtics: els Tephrodornis, els Hemipus i els Philentoma.[9]

Tradicionalment, es considerava una família més petita, però les investigacions recents han fet que s'incloguen aquí diverses espècies que eren classificades com a muscicàpids (Muscicapidae), sílvids (Sylviidae) o timàlids (Timaliidae). Yamagishi et al. va considerar el 2001 que els gèneres Newtonia i Tylas eren vàngids, i no sílvids i picnonòtids, respectivament. També es van incloure dins la família els gèneres Pseudobias i Mystacornis.[10]

Vangidae pertany a un clade d'ocells còrvids que també inclou els Malaconotidae, Aegithinidae i els Cracticidae i els Artamidae que s'ha definit com la superfamília Malaconotoidea.[11]

A Madagascar, tradicionalment es creia que les vangues eren una petita família d'ocells semblants als lànids. Investigacions recents suggereixen que diversos tàxons de Madagascar més semblants en aparença i hàbits (i antigament es consideraven que eren) els tallarols, els papamosques o els timàlids tots del Vell Món poden ser vangues.[10][12][13]

Se n'han descrit 21 gèneres amb 40 espècies:[14]

A continuació es mostren les relacions filogenètiques entre els gèneres. El cladograma es basa en un estudi de Sushma Reddy i col·laboradors que es va publicar l'any 2012. Les espècies de la subfamília Vanginae són endèmiques de Madagascar.[15]

Vangidae


Prionops – 8 espècies




Megabyas – Bies de carpó blanc




Bias – Bies músic




Hemipus – 2 espècies



Tephrodornis – 4 espècies








Philentoma – 2 espècies


Vanginae

Newtonia – 4 espècies





Tylas – Vanga capnegre



Calicalicus – 2 espècies





Hypositta – Vanga pica-soques





Mystacornis – Vanga de Crossley




Leptopterus – Vanga chabert



Cyanolanius – 2 espècies







Vanga – Vanga becgrós




Pseudobias – Bies de Ward




Schetba – Vanga rogenc



Euryceros – Vanga de casc







Xenopirostris – 3 espècies




Oriolia – Vanga de Bernier




Falculea – Vanga simitarra



Artamella – Vanga capblanc












Remove ads

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads