Vedanta

El vedanta (en sil·labari devanagari: वेदान्त,vedānta)^[1] és una escola de pensament (dàrxana) de l'hinduisme.

És un resum dels ensenyaments esotèrics que es poden extreure de les llegendes dels araniakes (escriptures 'del bosc') i de les upanixads (escriptures compostes aproximadament des del segle vi aC).

Etimologia

El nom vedanta es compon del terme sànscrit veda: 'coneixement, saviesa' i anta: 'final, conclusió'.

Aquesta denominació s'interpreta en un doble sentit:

• Com «la culminació de la saviesa», en sentit absolut, com el coneixement espiritual més elevat; i
• Com «l'última part dels Veda», en sentit cronològic, ja que aquesta doctrina va completar el reemplaçament de la religió vèdica (expressada en el text èpic mitològic Rig-veda) per la nova religió hinduista.

La doctrina vedanta és per tant la fi de la tradició, tant en sentit al·legòric com en sentit literal (històric).

Mimamsa

A la doctrina vedanta també se la coneix com a uttara mimamsa ('superador del mimamsà'), per contraposar-la amb l'antiga doctrina mimamsa ('interrogants'), que s'ocupava de les explicacions per als sacrificis de foc dels mantres vèdics (que es troben a la part Samhita del Rigveda) i dels textos Brahmanes.

A partir de la doctrina vedanta, per referir-se a la doctrina mimamsa es va crear el retrònim Purva mimansa ('el mimamsa previ [o antic]').

El Vedanta-sutra

El text principal de la doctrina vedanta és el Vedanta-sutra de Badaraiana, del 200 aC^[2] Segons la tradició posterior, Badaraiana és un nom de Vyasa, un dels savis més o menys llegendaris als qui s'atribueix el Rig-veda, compost mil anys abans.

El text està format per centenars de frases lacòniques i més o menys inconnexes entre si.

Com a exemple, es pot llegir un fragment del Vedanta-sutra (3, 1): ²³

«	¹ En l'obtenció d'un altre que ve embolicat (tal com apareix) per la pregunta i l'explicació. ² No obstant això, a causa d'això (l'aigua) que consisteix dels tres elements, a causa del predomini. ³ I a causa del retir dels pranes. ⁴ Si es diu (que no és així) a causa de declaració de les Escriptures que es va a Agni i la resta, ens diuen que no, a causa de la naturalesa secundària (de la declaració). ⁵ S'ha de dir, a causa de l'absència de menció a la primera (resposta); diem que no, només per això (s'entén), pel que fa a l'aptitud. ⁶ «A causa d'això no es va declarar per l'Escriptura »; no és així, a causa de aquells que realitzen sacrificis i si s'entén així sucesivament ⁷ O és metafòric, a causa que ells no coneixen el Jo? Perquè això és el que declara l'Escriptura. ⁸ Per la mort de les obres, amb una resta, d'acord amb l'Escriptura i la Smriti, ja que va ser i el que no. ⁹ «És a causa de la conducta »; no és així, ja que (karana: causa) implica treball, així pensa Kārṣṇājini. ¹⁰ «No és de propòsit»; no és així, a causa que depèn d'això. ¹¹ No obstant, només treballs bons i dolents, així pensa Badari. ¹² D'ells també els que no realitzen sacrificis (l'ascens), així ho declara l'Escriptura. ¹³ Però dels altres que van gaudir a Samiamana, no hi ha ascens i descens, com a tal un curs es declara. ¹⁴ Els textos Smriti també declaren això. ¹⁵ A més hi ha set. ¹⁶ Del fet de la seva activitat també, no hi ha cap contradicció.	»
— Versos 1 a 16 del primer pada del tercer adhyaya del Vedanta-sutra[3]

²½Cada doctrina important de l'Índia té bhaixies i tikes (comentaris i crítiques), on cada autor tradueix a la seva manera cada frase sànscrita del Vedanta-sutra, i s'entén com les preguntes que estaria responent cada sutra.

Doctrina

Es considera, tradicionalment, que les tres fonts de la doctrina vedanta són, en ordre de jerarquia, les següents:

• Els Upanixads, textos de metafísica de mitjans del mil·lenni I aC, que van produir una ruptura amb la religió del Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitjans del mil·lenni II aC);
• El Vedanta-sutra dalt esmentat, i
• El Bhagavad Gita, poema compost de 700 versos inclòs en l'immens Mahābhārata (text épico-religiós del segle iii aC).

Addicionalment, es consideren part de la doctrina vedanta els comentaris tradicionals que els savis que donen origen a aquesta interpretació final de l'ensenyament vèdica van fer: principalment Adi Shankara (788-820), que va comentar les 11 Upanixads principals, el Brahma-sutra i el Bhagavad Gita.

Finalment, hi ha una sèrie de tractats preliminars que serveixen d'introducció a la comprensió i pràctica de la doctrina vedanta, i són anomenats prakaranes. Entre ells es destaquen:

• L'Atma-bodha ('intel·ligència del propi jo'), de Shankara
• El Viveka-txudamani ('joia cimera del discerniment'), de Shankara
• El Drig-drixa-viveka ('discerniment entre el vident i el vist'), de Shankara
• El Vedanta-sara ('essència del vedanta'), de Sadananda.

Lucian Blaga ha utilitzat sovint els conceptes Marele Anonim ("la Gran Anònim") i cenzura transcendentă ("la censura transcendental") en la seva filosofia. Va ser influenciat per conceptes de Brahman ("Déu") i māyā ("il·lusió") de Śaṅkāra.^[4] En Śaṅkārācarya, Brahman s'entén com nirguna Brahman ("Déu sense atributs"), mentre que Īśvara és saguna Brahman ("Déu amb atributs"). Louis Renou subratlla que el Brahman és superior a Īśvara, mentre que Olivier Lacombe escriu que Brahman és el superlatiu de Īśvara.^[5] Brahman és diferent de Zeus dels grecs, així com de Déu dels cristians o dels jueus i de Allah dels musulmans, perquè ell és transpersonal.^[6] Māyā és un concepte fonamental en el Vedānta. Té diversos significats i que sovint s'ha traduït com "il·lusió". Per Thomas L. O'Neil, māyā significa "mesurar el incommensurable".^[7]

Vegeu també

• Idealisme
• Hinduisme
• Advaita