Via rectal

La via rectal o administració rectal utilitza el recte com a via d'administració per a la medicació i altres fluids, que són absorbits passant per la mucosa rectal als vasos sanguinis.

El recte té nombrosos vasos sanguinis disponibles per absorbir fàrmacs: fins a 2/3 parts de la dosi evita el metabolisme de primer pas a través de la distribució sistèmica i la resta s'absorbeix a través del fetge i es metabolitza a través del sistema portal hepàtic.

Formes d'administració

Supositoris

Són preparats de consistència sòlida i forma cònica i arrodonida en un extrem. Tenen una longitud de 3-4 cm i un pes d'entre 1-3 g. Cada unitat inclou un o diversos principis actius, incorporats en un excipient que no ha de ser irritant, el qual ha de tenir un punt de fusió inferior a 37 °C. Els excipients dels supositoris poden ser: Liposolubles, els més utilitzats; entre ells es troben el llard de cacau, els glicèrids semisintètics i els olis polioxietilenats saturats; o Hidrosolubles: polietilenglicols (Peg).

Solucions i dispersions rectals

Ènemes Són formes galèniques líquides, de composició variable, destinades a ser administrada per via rectal, emprant per a això dispositius especials. Poden tenir per objectiu la vehiculització d'un principi actiu (ènemes medicamentosos), el buidatge de l'ampolla rectal (ènemes evacuants) o en administrar una substància radi-opaca per a la realització d'estudis radiològics (ènemes opacs).

Pomades rectals

La via rectal pot utilitzar-se per aconseguir efectes locals o sistèmics. En aquest últim cas, només s'ha de considerar com una alternativa a la via oral quan aquesta no pugui utilitzar-se, ja que l'absorció pel recte és irregular, incompleta i a més molts fàrmacs produeixen irritació de la mucosa rectal. Un dels pocs exemples en els quals aquesta forma farmacèutica té una indicació preferent és el tractament de les crisis convulsives en nens petits (diacepam). També existeixen pomades rectals per al tractament de les hemorroides externes.