Victòria Alsina i Burgués
politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Victòria Alsina i Burgués (Barcelona, 21 de febrer de 1983) és una politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya entre maig del 2021 i octubre del 2022.
.jpg?lang=ca)
Remove ads
Vida personal
Nascuda al barri de Gràcia, a Barcelona, el 21 de febrer de 1983,[1] és filla dels professors d'universitat i matemàtics Claudi Alsina i Carme Burgués. Deu el seu interès pel món de la gestió pública al catedràtic i autor Carles Ramió, a qui considera el seu mestre.[2]
Estudis
Va estudiar a l'Escola Garbí Pere Vergés d'Esplugues de Llobregat[3] i posteriorment es llicencià en Ciències Polítiques i Administració Pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on també es doctorà en Ciències Polítiques i Socials. A més, té un màster en Gestió Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un altre en Direcció Pública d'ESADE.[4]
Trajectòria professional
Fou professora de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Nova York (NYU), on també ha estat directora acadèmica del Center for Urban Science & Progress (CUSP) i assessora sènior del The Governance Lab.[5]
Anteriorment, havia treballat com a professora i investigadora a la Harvard Kennedy School (2014-2020). En el camp internacional, ha treballat als cinc continents amb organitzacions internacionals com la Unió Europea, el Consell d'Europa, les Nacions Unides, el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament.[6]
Darrerament, ha liderat un grup de treball publicoprivat al Fòrum Econòmic Mundial (l’Aliança Global de Ciutats Intel·ligents per la Governança Tecnològica del G20) (2020-), ha copresidit el Grup de consulta i divulgació del Comitè d’Intel·ligència Artificial del Consell d’Europa (2020-), i coordinadora del grup d'experts «Catalunya 2022», grup de treball per presentar propostes per la sortida de la crisi del coronavirus i per la reconstrucció del país.[7]
Ha exercit d’assessora de nombrosos gabinets governamentals, institucions privades i organitzacions internacionals de tot el món sobre qüestions relacionades amb la reforma del sector públic, la col·laboració publicoprivada i la innovació democràtica. Alsina també va guanyar la beca post-doctoral Marie Skłodowska-Curie de la Comissió Europea (2018), la més prestigiosa de tot Europa. El seu àmbit d'especialització i recerca és la innovació en el sector públic.[8]
Trajectòria política
El 2018 fou nomenada delegada del Govern de Catalunya als Estats Units i el Canadà,[9] a partir d'un concurs públic organitzat pel Departament d'Acció Exterior on fou escollida d'entre 57 candidatures presentades.[10]
El maig de 2021 fou nomenada Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya.[11] En la seva primera entrevista com a consellera es va marcar com a prioritat aconseguir les complicitats amb la Unió Europea i els Estats Units, i a protegir els treballadors del seu departament de qualsevol cas d'abús de poder o d'assetjament, i treballar per millorar el sistema de vot exterior.[12]
L'octubre de 2022 es va fer militant de Junts per Catalunya per defensar que el seu partit es mantingués al Govern de Pere Aragonès, després d'una crisi de govern.[13]
Formà part de l'equip de Xavier Trias per aconseguir l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2023.[14]
Des d'octubre de 2024 és la vocal de repte demogràfic i polítiques d'immigració del seu partit[15] i des del novembre d'aquell mateix any directora general d'Estratègia i Planificació de la Fundació Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona.[4]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads