X-SAMPA

L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres. Aquesta variant es va dissenyar amb l'objectiu d'unificar els diferents alfabets SAMPA i estendre'ls per a arribar a cobrir tots els trets que ara cobreix l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El resultat ha estat un alfabet fonètic inspirat en el SAMPA que empra els 7 bits del codi ASCII.

• Els símbols de AFI que són lletres minúscules ordinàries tenen el mateix valor en X-SAMPA i en AFI.
• En X-SAMPA s'usa la barra inversa \ com a caràcter de fuita per a crear un nou símbol. Per exemple O és un so diferent de O\, amb el qual no manté cap relació.
• Els diacrítics en X-SAMPA se situen posteriorment al símbol que modifiquen. Exceptat en el cas de ~ per a la nasalització, = per a consonant sil·làbica, i ` pels retroflexes i roticitat. Els diacrítics s'uneixen al símbol que modifiquen mitjançant una línia de subratllament _.
• Els nombres del _1 al _6 s'empren per als diacrítics que denoten el nombre del to en una expressió determinada.

Lletres minúscules

X-SAMPA	AFI	AFI	Descripció	Exemples
a	a		vocal oberta baixa frontal no arrodonida	francès dame [dam], espanyol pare [paD4i]
b	b		oclusiva bilabial sonora	anglès bed [bEd], francès bon [bO~]
b_<	ɓ		bilabial implosiva sonora
c	c		palatal oclusiva sorda	hongarès latyak [lAcAk]
d	d		oclusiva alveolar sonora	anglès dog [dQg], francès doigt [dwa]
d'	ɖ		retroflexa oclusiva sonora
d_<	ɗ		dental/alveolar implosiva sonora
			vocal frontal, no arrodonida, mig tancada	francès ses [es]
f	f		labiodental fricativa sorda	espanyola fi [fi]
g	g		oclusiva velar sonora	anglès go [g@u], francès longue [el~g]
g_<	ɠ		velar implosiva sonora
h	h		glotal fricativa sorda	anglès house [haUs]
h\	ɦ		glotal fricativa sonora
i	i		vocal frontal, tancada, tibant, no arrodonida	espanyol si [si]
j	j		palatal aproximant	espanyol hi ha [aj], anglès yes [jEs], francès yeux [j2]
j\	ʝ		palatal fricativa sonora
k	k		velar oclusiva sorda	espanyol carro [karo]
			alveolar lateral aproximant	espanyol llei [lej]
l'	ɭ		retroflexa lateral aproximant
l\	ɺ		sonora alveolar lateral vibrant simple
m	m		bilabial nasal	espanyol mes [mes]
n	n		alveolar nasal	espanyol no [no]
n`	ɳ		retroflexa nasal	suec hörn [h2:n`]
o	o		vocal mig tancada, posterior, arrodonida	espanyol ull [oxo]
			bilabial oclusiva sorda	espanyol gos [però]
p\	φ		bilabial fricativa sorda	japonès fu
			uvular oclusiva sorda
r	r		alveolar vibrant múltiple	espanyol gos [però]
r`	ɽ		retroflexa vibrant simple
r\	ɹ		(post-)alveolar aproximant sonora
r\`	ɻ		retroflexa aproximant
			alveolar fricativa sorda	espanyol sí [si]
s'	ʂ		sorda retroflexa fricativa
s\	ɕ		alveolopalatal fricativa sorda
t	t		alveolar oclusiva sorda	espanyol el teu [el teu]
t'	ʈ		sorda oclusiva retroflexa
o	o		vocal arrodonida posterior tancada tibant	espanyol el seu
			labiodental fricativa sonora	anglès vest [vEst], francès voix [vwa]
v\ (or P)	ʋ		labiodental aproximant
w	w		labiovelar aproximant	espanyol bé [bweno], anglès west [wEst], del francès oui [wi]
x	x		velar fricativa sorda	espanyol caixa [kaxa]
x\	ɧ		postalveolar i velar fricativa sorda
i	i		vocal frontal tancada arrodonida tibi	francès el teu [ty]
z	z		alveolar fricativa sonora	anglès zoo [zu:], francès assot [azOt]
z`	ʐ		sonora retroflexa fricativa
z\	ʑ		alveolopalatal fricativa sonora

Lletres majúscules

X-SAMPA	AFI	AFI	Descripció	Exemple
A	ɑ		vocal oberta posterior no arrodonida	de l'anglès start [stA:rt]
B	β		bilabial fricativa sonora
B\	ʙ		bilabial vibrant sonora	evoca la interjecció “brrr” (en sentir esgarrifança)
C	ç		palatal fricativa sorda	alemany ich [iC] o welche [vElC@]; anglès human [Cjum@n] (encara que les transcripcions de l'anglès solguin emprar "[hj]" en lloc de "[çj]")
D	ð		dental fricativa sonora	anglès then [Den]
	ɛ		vocal mig oberta frontal no arrodonida	francès même [mEm]
F	ɱ		labiodental nasal	anglès emphasis ["Eff@sis] (en parla ràpida, si no ["Emf@sis])
G	γ		velr fricativa sonora	grec gamma
G\	ɢ		uvular oclusiva sonora
G\_<	ʛ		uvular implosiva sonora
H	ɥ		semivocal labiopalatal	francès huit [Hi]
H\	ʜ		epiglotal fricativa sorda
I	ɪ		vocal laxa tancada frontal no arrodonida	anglès kit [kIt]
I\			vocal tancada central laxa no arrodonida, no apareix a l'AFI
J	ɲ		palatal nasal	espanyol any [all]
J\	ɟ		palatal oclusiva sonora	hongarès egy [EJ\]
J\_<			palatal implosiva sonora
K	ɬ		alveolar lateral fricativa sorda	galés llaw
K\	ɮ		alveolar lateral fricativa sonora
	ʎ		palatal lateral	espanyol clau [LaBe] (sense ieisme), italià famiglia
L\	ʟ		velar lateral sonora
M	ɯ		vocal tancada posterior no arrodonida	coreà o
M\	ɰ		velar aproximant	espanyol foc [fweM\o]
	ŋ		vetllar nasal	anglès thing [TIN]
N\	ɴ		uvular nasal	japonès sant [sant\]
O	ɔ		vocal arrodonida mig oberta posterior	anglès britànic thought [TO:t]
O\	ʘ		clic bilabial
P (or v\)	ʋ		labiodental aproximant
	ɒ		vocal oberta posterior arrodonida	anglès britànic lot [lQt]
R	ʁ		uvular fricativa sonora	francès roi [Rwa]
R\	ʀ		uvular vibrant sonora
	ʃ		palatoalveolar fricativa sorda	anglès ship [SIp]
T	θ		dental fricativa sorda	espanyol vegada (sense seseo), anglès thin [TIn]
O	ʊ		vocal arrodonida posterior tancada laxa	anglès foot [fUt]
O\			vocal central laxa tancada arrodonida, no apareix a l'AFI
	ʌ		vocal mig oberta no arrodonida	anglès strut [strVt]
W	ʍ		labial-velar fricativa sorda	escocès when
X	χ		uvular fricativa sorda	galés bach
X\	ħ		farinjal fricativa sorda	àrab ha’
I	ʏ		vocal laxa tancada frontal arrodonida	alemany hübsch [hYpS]
Z	ʒ		palatoalveolar fricativa sonora	anglès measure ["mEZ.O@]

Altres símbols

X-SAMPA	AFI	AFI	Descripció	Exemple
.			trencament sil·làbic
"	ˈ		accent primari
%	ˌ		accent secundari
&	ɶ		vocal oberta frontal arrodonida	danès drømme
' (or _j)	ʲ		palatalitzada
*			símbol indefinit, SAMPA's “conjunctor”
-			separador
/			indeterminació en vocals franceses
{	æ		vocal frontal no arrodonida gairebé oberta	anglès trap [tr{p]
}	ʉ		vocal tancada central arrodonida	suec sju
1	ɨ		vocal tancada central no arrodonida	galés el teu
2	ø		vocal mig tancada, frontal, arrodonida	francès deux [d2]
3	ɜ		vocal central llarga	anglès britànic nurse [n3:s]
3\	ɞ		vocal mig oberta, central, arrodonida
4	ɾ		alveolar vibrant simple	espanyol però; anglès nord-americà better
5	ɫ		dark l; vegeu també _i	de l'anglès milk [la meva5k]
6	ɐ		schwa oberta	de l'alemany besser [bes6]
7	ɤ		vocal no-arrodonida mig tancada posterior
8	ɵ		vocal no-arrodonida mig tancada central	del suec buss
9	œ		vocal arrodonida frontal mig oberta	francès neuf [n9f]
:	ː		llarga
:\	ˑ		mitjà llarga	l'estonià destria tres extensions vocàliques diferents
<			començ de notació no segmental (ex.: SAMPROSA)
<\	ʢ		epiglotal fricativa sonora
>			fi de notació no segmental
>\	ʡ		epiglotal oclusiva
?	ʔ		aturada glotal	alemany Verein [fe6?aIn], també del danès stød
?\	ʕ		farinjal fricativa sonora	de l'àrab ‘ayn
@	ə		schwa	de l'anglès banana [b@"nA:n@] (britànic) [b@"n{n@] (nord-americana)
@\	ɘ		vocal central mig tancada no arrodonida
^	↑		upstep
!	↓		downstep
!\	ǃ		retroflexe clic
			minor (foot) group
\	ǀ		clic dental
				major (intonation) group
\|\	ǁ		clic lateral
=\	ǂ		clic alveolar
-\	̮		linking mark

Diacrítics

X-SAMPA	AFI	AFI	Descripció
_"	¨		centralitzada
_+	˖		avançada
_-	˗		retreta
_/	ˇ		ascendent
_0	̥		sorda
_<			implosiva
= (or _=)	̩		sil·làbica
_>	ʼ		ejectiva
_?\	ˤ		farinjalitzada
_\	ˆ		to descendent
_^	̯		no sil·làbica
_}	̚		realització inaudible
`	˞		roticidad en vocals, retroflexió en consonants (AFI utilitza diferents símbols per a consonants, vegeu t' com a exemple)
~ (or _~)	~		nasalització
_A	̘		arrel de la llengua avançada
_a	̺		apical
_B	̏		to extra baix
_B_			to baix ascendent
_c	̜		poc arrodonit
_d	̪		dental
_	~		velaritzat o farinjalitzat; vegeu també 5
<F>			caiguda global
_F	^		to descendent
_G	ˠ		velaritzat
_H	ˊ		to alt
_H_T			to alt ascendent
_h	ʰ		aspirada
_j (or ')	ʲ		palatalitzada
_k	̰		veu xerricant
_	`		to baix
_	ˡ		lateral
_M	¯		to mitjà
_m	̻		laminal
_	̼		linguolabial
_n	n		nasal
_O	̹		arrodonit
_o	˕		descendit
_	̙		arrel de la llengua retreta
<R>			ascensió global
_R	ˇ		to ascendent
_R_F			to ascendent descendent
_r	˔		ascendit
_T	˝		to extra alt
_t	̤		veu velada
_	ˬ		sonora
_w	ʷ		labialitzada
_X	˘		extra breu
_x	˟		mig centralitzada