Iama

Iama^[a] o Yama^[b] (sànscrit: यम; IAST Yama) és el déu de la mort de l'hinduisme, senyor dels esperits dels morts i guardià de l'inframon. Iama és una divinitat primerenca que apareix als vedes. El Rigveda el presenta com un déu generós que renuncia a la seva immortalitat per esdevenir el primer home, que després de morir, descobreix el camí de retorn a les estades immortals. En la tradició posterior, Iama assumeix un paper desagradable i un caràcter sever, i apareix com el déu de les regions subterrànies i el jutge dels morts que castiga els culpables.^[1] Esmentat per Sidarta Gàutama (el Buda) en el Cànon Pali, Iama va entrar en les mitologies budista, xinesa, tibetana, coreana i japonesa com a déu colèric senyor de l'inframon.

Pintura hindú de Iama

Pintura tibetana de Iama

Notes

1. Forma plenament adaptada al català segons els criteris moderns del Termcat pel que fa a l'ortografia; i segons els criteris occidentals exposats, per exemple, per la Universitat de Cambridge ací o per la Universitat d'Oxford ací pel que fa a l'accentuació.
2. Forma sense adaptar recollida en la GEC.