Alegria

L'alegria és l'estat de ser que permet experimentar sentiments de felicitat intensa i duradora i satisfacció vital. Està estretament relacionada amb el benestar, l'èxit o la bona fortuna, i sovint l'evoquen, però no són el mateix.^[1][2] És una emoció bàsica resultat d'una viva satisfacció d'ànima.^[3] A l'expressió facial es lliga amb el somriure i els ulls brillants.

Aquest article tracta sobre estat d'ànim. Si cerqueu el disc d'Antònia Font, vegeu «Alegria (àlbum)».

Alegria

Etimologia

La paraula prové del llatí alicer, aliceris que significa «viu, animat».^[4]

Emocions similars

Clive Staples Lewis va veure una clara distinció entre alegria, plaer i felicitat: "De vegades em pregunto si tots els plaers no són substituts de l'alegria",^[5] i "l'anomeno alegria, que aquí és un terme tècnic i s'ha de distingir clarament tant de la felicitat com del plaer. L'alegria (en el meu sentit) té, de fet, una característica, i només una, en comú amb elles; el fet que qualsevol que l'hagi experimentat la voldrà de nou... Dubto que algú que l'hagi tastat mai, si tots dos estiguessin al seu poder, la canviés per tots els plaers del món. Però alegria mai està al nostre poder i el plaer sovint sí que ho està".^[6]

Michela Summa diu que la distinció entre alegria i felicitat és que l'alegria "acompanya el procés de principi a fi, mentre que la felicitat sembla estar més estrictament lligada al moment de la consecució del procés... l'alegria no és només una resposta emocional directa a un esdeveniment que està integrat en les nostres preocupacions vitals, sinó que també està estretament lligada al moment present, mentre que la felicitat pressuposa una postura avaluativa respecte a un període de la vida o de la pròpia vida en conjunt".^[7]

Psicologia

Causes i tipus

Les causes de l'alegria s'han atribuït a diversos motius.

Ingrid Fetell Lee ha estudiat les fonts de l'alegria. Va escriure el llibre Joyful: The Surprising Power of Ordinary Things to Create Extraordinary Happiness^[8] i va fer una xerrada TED sobre el tema, titulada "Where joy hides and how to find it".^[9] Hi parla de la importància de trobar l'alegria i entendre què significa. Fetell planteja la pregunta "Què és l'alegria?" i la respon presentant la idea que l'emoció de l'alegria es troba en molts llocs, la seva veritable importància rau en com és "esmunyedissa" i "misteriosa". Afirma que l'alegria ve de dins i es pot trobar a tot arreu. Continua resumint aquest sentiment com "L'alegria està connectada al nostre instint fonamental de supervivència". Segons ella, "Cada moment d'alegria és petit. Però amb el temps sumen la suma de les seves parts".

L'alegria es troba sovint a través del compromís, la connexió amb un mateix i la vivència del moment.^[10][2][11]

Teoria de l'afecte

L'acadèmica Sara Ahmed va introduir el concepte d'alegria com una emoció "enganxosa"

L'alegria és una de les emocions menys estudiades en el camp més ampli de la teoria de l'afecte. La teòrica Susanna Paasonen ho analitza a la seva obra "Ambiguous Affect",^[12] i presenta la teoria que l'emoció i l'alegria són les que configuren una personalitat, construint alegries passades. Postula que l'alegria i l'emoció construeixen connexions amb coses que creixen fins a convertir-se en una xarxa d'interessos més gran, i estudia això en relació amb les xarxes socials i com la naturalesa fugaç i ocasionalment aleatòria d'aquesta emoció és difícil de quantificar per a les empreses de manera algorítmica, especialment per a les xarxes socials.

Una altra teòrica que parla de l'alegria és Sara Ahmed, una acadèmica britànica-australiana que se centra en la teoria de l'afecte, la teoria feminista, la teoria queer, la teoria crítica de la raça i el postcolonialisme.^[13] En el seu article, "Objectes feliços", explora com els objectes poden despertar alegria i felicitat. Ahmed va encunyar el terme adherència, afirmant que emocions com la felicitat i l'alegria són emocions que s'estan fent.^[14] Ahmed afirma: "La felicitat, doncs, ens posa en contacte íntim amb les coses. Podem ser feliçment afectats per una trobada; ets afectat positivament per alguna cosa, fins i tot si aquesta cosa no es presenta com un objecte de consciència".^[14]

Salut

L'alegria millora la salut i el benestar i comporta canvis psicològics que milloren l'estat d'ànim i el benestar d'una persona.^[2][11] Algunes persones tenen una capacitat natural per a l'alegria, és a dir, experimenten l'alegria amb més facilitat en comparació amb altres. Tot i que no hi ha proves concloents de la genètica de la felicitat, se sap que l'alegria és hereditària.^[15] L'experiència de l'alegria augmenta a través d'hàbits saludables com compartir menjar, fer activitat física, escriure i connectar-se amb un mateix.^[16]