Aljama

Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).^[1][2] Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.^[1]

Origen

Segons el pacte establert entre Ramon Berenguer IV i la comunitat musulmana de Tortosa, aquesta mantenia les mateixes magistratures i les mesquites. Restaven, però, sotmesos a l'autoritat del rei a través del seu batlle, el qual a més els cobrava importants impostos comunitaris.^[1]

L'espai urbà on vivien els sarraïns, com per exemple en el cas de Lleida, rebia el nom de moreria,^[3] i en el cas dels jueus jueria o call.^[1]

Aljames a la Corona d'Aragó

Des del 1282 i fins al 1366 es registrà als llibres de cenes reials, conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el recompte de pagaments de les aljames sarraïnes i jueves en sous jaquesos (s.j.) i sous de barcelona (s.b.),^[4] la qual cosa ens permet conèixer les aljames de senyoria reial existents als territoris de la Corona d'Aragó. De 1438 es conserva un altre llistat.^[5] En la següent taula s'enumeren aquestes aljames, juntament amb la quantitat que pagaven.

Territori	Comunitat	Aljama	Impost
Aljames (1282-1366)
Regne d'Aragó
	Sarraïns
		Saragossa	190 s.j.
		Albarrasí	120 s.j.
		Calatayud	170 s.j.
		Tarassona	100 s.j.
		Villel	150 s.j.
		Sant Esteve de Llitera	300 s.j.
		Alagó	100 s.j.
		Fraga	100 s.j.
		Borja	100 s.j.
	Jueus
		Tarassona	145 s.j.
	Total		1.175 s.j.
Regne de València
	Sarraïns
		València	100 s.b.
	Jueus
		València	100 s.b.
	Total		200 s.b.
Principat de Catalunya
	Sarraïns
		Barcelona	700 s.b.
		Lleida	100 s.b.
		Tortosa	200 s.b.
	Jueus
		Barcelona	500 s.b.
		Vilafranca del Penedés	200 s.b.
		Girona	500 s.b.
		Tortosa	4.000 s.b.
		Besalú	250 s.b.
	Total		6.450 s.b.
Assalt i pogrom als Calls de Catalunya (1391)
Aljames (1438)
Regne d'Aragó
	Sarraïns
		Saragossa	300 s.j.
		Tarassona	70 s.j.
		Calatayud	50 s.j.
		Daroca	50 s.j.
		Teruel	200 s.j.
		Albarrasí	150 s.j.
		Calanda	260 s.j.
		Montsó	250 s.j.
		Osca	200 s.j.
		Concastillo	100 s.j.
		Suessa	100 s.j.
		Tormés	200 s.j.
		Lanuza	50 s.j.
		Brea	100 s.j.
		Arizar	500 s.j.
	Jueus
		Saragossa	300 s.j.
		Alagón	130 s.j.
		Tarassona	200 s.j.
		Almúnia	140 s.j.
		Calatayud	350 s.j.
		Daroca	50 s.j.
		Teruel	160 s.j.
		Albarrasí	150 s.j.
		Sarinyena	50 s.j.
		Montsó	350 s.j.
		Osca	300 s.j.
		Serós	100 s.j.
		Exéa de los Caballeros	250 s.j.
		Tauste	250 s.j.
		Jaca	200 s.j.
		Barbastre	400 s.j.
		Fraga	200 s.j.
		Ruesca	160 s.j.
		Montclús	33 s.j.
	Total		6.353 s.j.
Regne de València
	Sarraïns
		València	250 s.b.
		Xàtiva	300 s.b.
		Gallinera	136 s.b.
		Beniopa	100 s.b.
		Alara	120 s.b.
		Vall d'Uixó	640 s.b.
		Sogorb	250 s.b.
	Jueus
		Castelló	100 s.b.
		Borriana	30 s.b.
		Morvedre	100 s.b.
	Total		2.026 s.b.
Principat de Catalunya
	Sarraïns
		Tortosa	500 s.b.
		Cervera	80 s.b.
		Lleida	500 s.b.
	Jueus
		Girona	550 s.b.
	Total		1.630 s.b.

Significat original

La paraula aljama prové de l'àrab i en aquesta llengua es refereix a la mesquita principal d'una població (el que pels cristians seria una catedral) on els homes feien la pregària del divendres al migdia, la més important.^[1]