Calostre

El calostre és una secreció mamària de color groguenc rica en proteïna, sal mineral i substàncies immunoprotectores (immunogloblulina i lactoferrina entre d'altres)^[1] que produeix la glàndula mamària dels mamífers a l'etapa final de l'embaràs, abans de la llet, per la qual cosa també se l'anomena «llet groga», «llet roín», «llet tendra» o «primera llet», entre altres expressions. La majoria d'espècies produeixen calostre durant el primer dia després del part.

Calostre humà

Calostre i llet materna

Formatge de calostre (Ucraïna)

Efectes pels nadons

Com que el nadó té un canal digestiu molt curt, el calostre proporciona nutrients en forma de concentrat i té un efecte laxant suau que afavoreix la producció del meconi,^[2] de manera que s'elimina l'excés de bilirubina (un residu del processament dels glòbuls rojos morts) que es produeix en grans quantitats durant el naixement a causa de la reducció del volum sanguini. El calostre conté defenses i factors de creixement.

Consum adult

Alguns estudis científics suggereixen que el consum humà de calostre boví és beneficiós per a la salut i que incrementaria l'estat general de les defenses i de la fortalesa física. Això no obstant, alguns estudis indiquen que pràcticament no produeix efectes de cap mena i que en canvi el calostre hiperimmunitzat (produït a partir de vaques a les quals se'ls han injectat vacunes contra determinades malalties) sí que seria beneficiós contra algunes patologies.