Llinya

La llinya, linya o fil de pescar és l'element resistent en forma de cordill o similar que va lligat a l'ham. Pot anar lligada a l'ham directament o a l'extrem del guarniment. El guarniment és un tram, relativament curt, de fil més prim i transparent que, antigament es feia de pèl de cuc.^[1]

Mostres diverses de fil de pescar lligades a hams.

La pesca amb llinya pot fer-se de forma directa, subjectant el fil amb la mà, o mitjançant una canya de pescar.

Materials

Materials tradicionals

Els fils de pescar s'han fet de tota mena de materials tèxtils: seda, lli, cotó, cànem, pita, crin, sisal, bambú, ... En casos extrems la necessitat obligava a emprar materials menys adequats: pell de foca, tendons trenats, algues filamentoses,...

Fil de pesca segons Antoni Sañez Reguart

Simplificant una mica, l'erudit barceloní de la pesca indicava per a la pesca amb canya un guarniment de fil prim, de seda o lli ben trenat, i un cordill català de cànem per a la llinya més gruixuda, anomenat braçolí.^[2][3]

«	Brasolí: Cordel muy fino, que sirve para los Codales ó Brazoladas de los Palangres, el qual fabrican en Cataluña del cáñamo mas superior, y se vende regularmente á mas de 40 reales la libra.	»
— Antoni Sañez Reguart .

• La qualitat del fil de pescar català era reconeguda arreu. A França es comparava el gruix de les xarxes catalanes.^[4]

«	... mais ce qui donne le plus d'avantage aux pecheurs catalans c'est l'extreme finesse de leurs filets ...	»
— Duhamel du Monceau. Traité des pêches et histoire des poissons: Seconde partie

Fils de pesca esquimals

• Tendons.^[5]
• Algues.^[6]
• Cotó, barbes de balena(!) i altres.^[7]

Pescar amb fil d'aranya

Hi ha un mètode de pesca basat en lligar un pilot de fil d'aranya a l'extrem de la llinya.^[8][9]

Materials moderns

Linya de color verd.

En un fil de pescar hi ha alguns paràmetres importants: la llargària, el material i el gruix. Escollir una llinya adequada implica considerar la resistència a la ruptura del fil, la resistència a la ruptura dels nusos que calgui fer, la resistència a la radiació solar (raigs UV), l'allargament sota tensió, la resistència a l'abrasió, la facilitat de fabricació (extrusió), tendència a la fragilitat al cap del temps, la durada real en servei, el preu, ...

Llinya monofilament

El fil de pescar monofilament de niló aparegué al mercat pel voltant de 1940. Tenia unes bones qualitats (resistència, allargament moderat, transparència…) i encara es comercialitza.^[10][11]

Hi ha altres fibres sintètiques més modernes (el polifluorur de vinilidè i el polietilè d'alt pes molecular).

Llinya trenada

Hi ha diverses solucions possibles de fils trenats a partir de fils simples: el trenat normal (amb tres, quatre, vuit o més fils), el trenat amb fils soldats posteriorment i exteriorment folrat, i altres.^[12]

Llinyes metàl·liques

A més dels fils de pescar basats en polímers, hi ha llinyes metàl·liques (monofilament o trenades) de diversos materials: acer inoxidable, aliatges de titani i altres.^[13]

Documents

Ovidi

En el poema Haleuticon (De la pesca), falsament atribuït a Ovidi, es parla d'un peix que talla la llinya.^[14]

«	...Vim spinae novitque suae versoque supinus corpore, lina secat, fixumque intercipit hamum...	»
— Haleuticon. Pseudo-Ovidi.

Plini el Vell

Plini esmentava fil de pescar (« lina piscatoria ») fet a partir del que els grecs anomenaven « sparton », planta que no tenia identificada.^[15][16]

Ramon Llull

A l'Arbre de Siència esmenta la "linya".^[17]

Francesc Eiximenis

Al Dotzè del Crestià parla d'una "linya imaginària".

«	La altesa del mur o de la torre o de que se vol cosa alta se pot prendre per moltes vies. Primerament per bon esme del mestre...Segonament se pot prendre per esguart del quadrant o del estrelabi segons lees regles aquí dades. Tercerament per la umbra per esta manera: hages un gran linyol la quantitat del qual te sia certa per totes ses parts principals: e açò pots saber faenti nuus per lo mig e per les quartes e axí de les altres parts e tramet lo cap del fil ligat ab una sageta fis al mur: lavors sobre lo fil pots jutjar en qual loc termena la umbra...Quartament...Supponent tostemps que la altea aquella del mur e del loch on tu jaus se leu sobre una linya ymaginaria dreta...	»
— Francesc Eiximenis. Dotzé del crestià. Capìtol CC XC V. Pàgina 248.

• Cent anys més tard, aproximadament, Roberto Valturio (en la seva obra De Re Militari) explicava el mateix amb l'auxili de dos gravats consultables a la referència adjunta.^[18]

Leonard Mascall

1596. Autor de l'obra "A Booke of fishing with Hooke and Line, and of all other instruments thereunto belonging".^[19]

Izaac Walton

Izaac Walton fou l'autor d'un llibre sobre la pesca amb canya: The Complete Angler (1653). L'obra conté diferents referències a les llinyes usades en la seva època: seda trenada, crin, pèl de cuc,... ^[20]

«	... Silk-worm gut is now used by all fly-fishers. It can be bought cheaply of all qualities: roundness, strength, lengths of link, thickness, and fineness. The best comes from Spain : and the fresher, brighter, and rounder it is the better...	»
— ... El pèl de cuc és el que usen ara tots els pescadors de mosca. Es pot comprar a bon preu de totes les qualitats: més o menys rodó, resistent, en trams llargs, de secció prima o gruixuda. El millor ve d'Espanya. I com més fresc, lluent i rodó sigui, millor..., Izaac Walton. The Complete Angler.

Samuel Pepys

Des de temps molt antics, l'ham i la llinya podien anar units per un tram interposat de fil de pèl de cuc o pèl de cuca, un fil molt resistent i relativament transparent. Així, suposadament, el peix només veia l'ham i l'esquer per ser el pèl de cuc pràcticament invisible dins l'aigua. (Una referència anecdòtica és la de Samuel Pepys al pèl de cuc, anomenat "minikin", per les cordes de Múnic per a instruments musicals. Segons alguns es tractaria de "silkworm gut" - pèl de cuc- mentre que altres opinen que eren de "budell vernissat").^[21][22]

«	(18 de març de 1666) This day, Mr. Caesar told me a pretty experiment of his, of angling with a minikin, a gut-string varnished over, which keeps it from swelling, and is beyond any hair for strength and smallness. The secret I like mightily.	»
— Aquell dia, el senyor Caesar em va explicar les seves proves de pescar amb canya emprant pèl de cuc vernissat (cosa que impedeix que es deformi). (El pèl de cuc) és molt més fort i més fi que qualsevol crin o cabell. Aquest secret em va complaure molt., Samuel Pepys. Dietari.

Joaquim Ruyra

«	Al cap de poc temps manejava la canya amb un tacte i una mestria extraordinaris, tan delicadament com un virtuós pugui manejar l'instrument musical de la seva preferència. Àdhuc, més que un instrument, li semblava un orgue nou del seu propi cos, una mena de tentacle per on circulava el seu fluid nerviós, animant-lo de cap a cap, de la soca al cimerol, del cimerol a la linya i de la linya als pèls de seda i els hams, dotant-los d'un palp exquisit que els convertia en una mena d'urpes sensibles. ¡Com li agradava, d'afinar-ne les sensacions! ¡Com les estudiava i quins secrets li ajudaven a descobrir! Cada peix tenia les seves maneres de picar, que, amb una petita vibració, el descobrien al pescador entès.	»
— Joaquim Ruyra. El rem de trenta quatre.[23]

El cordill català en una novel·la de Hemingway

En l'obra "El vell i el mar", Ernest Miller Hemingway parla del "...bon cordill català...". La cita elogia, de forma implícita, la indústria catalana dels corders i cordillers. També indica l'ús del cordill com a llinya a l'illa de Cuba.^[24]