Contracte d'arrendament

El contracte d'arrendament o locació (locatio-conductio per la seva denominació originària en llatí) és un contracte pel qual una de les parts, anomenada arrendador, s'obliga a transferir temporalment l'ús i gaudi d'una cosa moble o immoble a una altra part denominada arrendatari, qui al seu torn s'obliga a pagar per aquest ús o gaudi un preu cert i determinat.^[1]

A Espanya, el contracte d'arrendament és legislat per la Llei 29/1994 d'Arrendaments Urbans^[2] i pels articles 1542 i següents del Codi Civil d'Espanya. Segons l'Agència Tributària, el 2022 un 9,5% dels contribuents va declarar ingressos per arrendaments.^[3]

Jurisdiccions específiques

Índia

A l'Índia els ingressos per lloguer de la propietat són subjectes al gravamen amb el títol "ingressos per la propietat d'una casa". Es permet una deducció del 30% del total del lloguer, que és imposable.^[4]

Russia

Un contracte d'arrendament a Rússia és una transacció de dret civil a títol onerós i és un acord que estipula que una persona transfereix a una altra propietat amb finalitats de l'ús, la possessió o l'ús, juntament amb la possessió, per a un període determinat i per un pagament específic. La transferència gratuïta de béns per part d'una persona a una altra per a les mateixes finalitats és possible, però està regulada per les regles i no té res a veure amb el lloguer, encara que algunes característiques de les transaccions gratuïtes d'aquest tipus tenen unes característiques de lloguer. El titular rep ingressos addicionals de la transacció i, en virtut de la llei, els ingressos han de ser gravats. Les taxes d'impostos pel lloguer d'habitatges també s'han de pagar; en cas contrari, el propietari n'arrisca la reputació i la falta de pagament d'impostos amenaça amb moltes conseqüències.^[5]

Itàlia

Els contractes d'arrendament de béns immobles italians no es regeixen expressament per un contracte escrit acordat entre el propietari i l'inquilí. El dret civil italià exigeix una conformitat entre el propòsit de l'ús (per exemple residència, activitat comercial) acordat per les parts del contracte i el propòsit real de l'ús acceptat per l'arrendatari després d'haver pres possessió de la propietat. En cas de disputes rellevants, el propietari té dret a resoldre el contracte en cas d‟incompliment greu.^[6] Si el propietari no opta per una opció expressa i inequívoca establerta per llei o contracte, l'últim queda en vigor i el jutge civil està facultat per llei per apreciar l'ús efectiu de l'immoble, així com la consciència i la tolerància implícita, expressada pel titular (en absència daccions resolutòries adoptades en relació amb el contracte). El jutge té dret a determinar un nou acord contractual, adequant les clàusules a lobjecte real de lús de limmoble. L'obligació contractual de nova importació (renda anual) sol recalcular-se d'acord amb els contractes model determinats per l'associació de propietaris i arrendataris d'immobles, tant nacionals com provincials.

Lloguer d'immobles

En el lloguer d'immobles, la persona (o persones) o la part que hi habita o l'ocupa sovint s'anomena llogater^[7] i paga una renda al propietari de l'immoble, que sovint es coneix com a arrendador (o arrendadora).^[8] L'immoble llogat pot ser pràcticament qualsevol propietat o una part d'aquesta, com ara un pis, una casa, un edifici, una oficina (o oficines) o apartaments, un terreny, una granja o simplement un espai interior o exterior per aparcar un cotxe o emmagatzemar objectes, regulat per la normativa immobiliària.^[9]

El contracte de lloguer d'immoble sovint s'anomena arrendament^[10] i normalment cobreix drets immobiliaris específics sobre l'immoble, en contrast amb els béns mobles. A més de les disposicions bàsiques del contracte de lloguer (qui, què, quan, quant), aquest pot contenir informació molt més detallada sobre aquests i altres aspectes. El contracte de lloguer o arrendament pot incloure una clàusula de revisió de la renda, que preveu la possibilitat d'augmentar la renda, el procediment de notificació a l'arrendador sobre l'augment i les opcions disponibles per al llogater per acceptar o rebutjar la pujada proposada.

Els malentesos entre arrendador i llogater poden ser un mal començament i un mal final per a totes les parts. Aquest document ofereix mitjans legals de protecció si alguna de les parts no compleix les seves promeses.^[11]

Per llogar o cedir un habitatge de lloguer en molts edificis plurifamiliars, el llogater (també anomenat “arrendatari”) sovint està obligat a proporcionar comprovant d'una pòlissa d'assegurança de llogater abans de signar el contracte de lloguer.^[12] Als Estats Units existeix un tipus especial d'assegurança de propietari de casa, anomenada HO-4.^[13][14] Normalment es coneix com assegurança de llogater o pòlissa de llogater. Similar a l'assegurança de condominis, anomenada pòlissa HO-6, l'assegurança de llogater cobreix aquells aspectes de l'apartament i dels seus béns que no cobreix la pòlissa general emesa per a tot el complex. Aquesta pòlissa també pot cobrir responsabilitats derivades d'accidents i lesions intencionades de convidats i vianants en un radi de fins a 150 peus de la casa. Les pòlisses de llogater preveuen una cobertura de “riscos nomenats”, és a dir, la pòlissa específica de què està assegurat. Àmbits comuns de cobertura:

• Foc o llampec
• Vent de tempesta
• Fum
• Vandalisme o danys malintencionats
• Robatori
• Descàrrega accidental d'aigua

També poden incloure esdeveniments addicionals, com ara aldarulls, avió, explosió, fum, calamarsa, objectes caiguts, erupció volcànica, neu, neu mullada i pes de gel.

Vegeu també

• Dació en pagament