Maltosa

Una maltosa és un disacàrid format per dues α+D glucopiranoses. La unió de les dues glucoses és per mitjà d'un enllaç α(1→4), per tant és un enllaç monocarbonílic, o sigui, que s'estableix entre el carboni anomèric de la primera glucosa i el quart carboni, que no és anomèric. Pot reduir el reactiu de Fehling.^[1] Es troba en les fècules i la cervesa. Es pot obtenir per hidròlisi del midó o del glicogen, procés sobretot emprat en les indústries alimentàries, donant lloc a diferents tipus de xarop de maltosa segons el procés emprat.

Maltosa

Substància química	grup d'estereoisòmers
Massa molecular	342,116212 Da i 342,11621155 Da
Trobat en el tàxon	Arabidopsis thaliana, Microchloropsis, mosca del vinagre, Salmonella enterica, Chlamydomonas reinhardtii, Ardisia crenata, Psychotria punctata, Vitis vinifera, estafilococ daurat, Candida albicans, Trypanosoma brucei, alfals, Lemna aequinoctialis, Paris polyphylla, Paris fargesii, Cytospora chrysosperma, Valsa sordida, Lemna perpusilla, Caenorhabditis elegans, Streptococcus pneumoniae, Leishmania donovani, ésser humà i escheríchia coli
Estructura química
Fórmula química	C₁₂H₂₂O₁₁
SMILES canònic	Model 2D C(C1C(C(C(C(O1)OC2C(OC(C(C2O)O)O)CO)O)O)O)O
SMILES isomèric	C([C@@H]1[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O1)O[C@@H]2[C@H](OC([C@@H]([C@H]2O)O)O)CO)O)O)O)O
Identificador InChI	Model 3D

Descobriment i etimologia

La maltosa va ser "descoberta" per Augustin-Pierre Dubrunfaut, tot i que aquest descobriment no va ser àmpliament acceptat fins que va ser confirmat el 1872 pel químic i cerveser irlandès Cornelius O'Sullivan.^[1][2]

Hi ha una sèrie de termes de l'anglès antic i mitjà (mealt, meltan, melt) i un terme de l'alt alemany (malz) que poden haver originat l'arrel de la maltosa, malt.^[3]

Origen en la naturalesa

La maltosa és un component de la malta, una substància que s'obté en el maltatge, procés de permetre que el gra de cereal s'estovi a l'aigua i germini. També és present en quantitats molt variables en productes de midó parcialment hidrolitzats com la maltodextrina, el xarop de blat de moro i el midó diluït amb àcid.^[4] L'obtenció industrial hom fa a partir de midó o glicogen hidrolitzats amb ajuda d'enzims alguns d'ells producte obtinguts per biotecnologia.^[5]