Platja

Una platja o lido^[1] és una forma de relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones). Els materials poden ser d'origen orgànic (restes d'esquelets i closques de tipus calcari o silicatat) o inorgànic (procedent de la meteorització de roques).

Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental

Platja de còdols a Veneçuela.

Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal).

Les platges es formen per l'acció de les ones i corrents marins que transporten materials a una determinada zona, però són estructures canviants que constantment pateixen aportacions i pèrdues de materials i cal que les aportacions siguin iguals a les pèrdues, o les superin, per tal que es formi la platja i continuï existint. Quan les aportacions de material no poden compensar les pèrdues, la platja desapareix. Això ho podem veure de manera clara a les platges del Maresme, la construcció de ports esportius ha fet que les aportacions de sorra que arribaven transportades pels corrents del nord ja no arribin i vagin desapareixent a poc a poc, i quan hi ha una pèrdua de material important, a causa d'una llevantada per exemple, calen grans aportacions artificials de material per regenerar-les de manera temporal. Perquè en trencar-se l'equilibri natural entre les aportacions i les pèrdues de material no poden existir de manera natural. A Catalunya hi ha 280 km de platges.^[2]

Tipus de sediments

Platja de Varadero a Cuba.

Els sediments a les platges poden variar en composició depenent de les fonts que alimenten la platja. Aquests sediments poden ser litogènics o terrígens, biogènics o mixtos.

Els sediments terrígens provenen de l'escorça terrestre. Molts d'ells són silicats (tan clars com foscos), miques o minerals foscos, sobretot ferro i magnesi. Aquests es transporten pels rius des de terra endins fins a la costa, per la qual cosa s'hauria de trobar platges més terrígenes prop de les desembocadures dels rius.

Els sediments biogènics, en canvi, provenen de l'oceà o de la mar i es formen amb les restes de les parts dures de carbonat de calci dels organismes marins. A diferència dels terrígens, els sediments biogènics es produeixen in situ, cosa que significa que no viatgen grans distàncies. La gran majoria es produeix prop de la platja a la qual alimenten.

Finalment, les platges amb sediments mixtos compten amb dues fonts alternes o simultànies de sediments: sediments terrígens que provenen del riu i sediments que provenen dels organismes marins (biogènics) que habiten l'àrea.

Els vessaments de petroli afecten les platges, els seus ecosistemes i les persones que en depenen. A la foto, voluntaris netegen petroli a les platges afectades pel vessament ocorregut el 2019 al nord-est del Brasil.

Pendent i forma

El pendent de la platja és modelada per l'acció de l'onatge, sent aquest el principal agent de canvi en la forma de la platja, però no l'únic (poden ser-ho també el vent, l'ésser humà, etc.).

Quan una platja té un pendent inclinat està prop de tenir un perfil reflexant, a vegades anomenat perfil d'estiu. L'acumulació de sediments es veu tant en la cara de la platja, com en la part de darrere de la mateixa i dona pas a la formació de bermes. El perfil d'hivern o perfil dissipat, es caracteritza per un pendent suau o gairebé plana. La gran majoria dels sediments es transporten cap a la platja submarina formant la fossa i la barra. No obstant això, aquests perfils no es corresponen necessàriament amb les estacions de l'any.^[3]

El grau d'arracada de les platges sol anar en correspondència amb la granulometria de la seva sorra, i en mitjana va des de 1° en les sorres molt fines fins als 9° en les sorres molt gruixudes.^[4]

Localització i perfil

Una berma és una porció gairebé horitzontal que roman seca excepte durant les marees extremadament altes i les tempestes. La zona de bany està coberta i exposada alternativament per l'onatge. El front de la platja és la secció inclinada per sota de la berma que està exposada a l'onatge. La línia de ressaca (no mostrada aquí) és el tram més alt de la marea diària on es dipositen restes orgàniques i inorgànics per l'acció de les ones. Pot tenir dunes de sorra.^[5]

Encara que la riba s'associa més comunament amb la paraula platja, també es troben al costat de llacs i al llarg de grans rius.

Platja pot referir-se a:

• Petits sistemes en els quals el material rocós es desplaça cap a la costa, mar endins o al llarg de la costa per la força de les ones i els corrents.
• unitats geològiques de grandària considerable.

Les primeres es descriuen amb detall a continuació; les unitats geològiques de major grandària es tracten en un altre apartat, en barres.

Una platja té diverses parts visibles relacionades amb els processos que la formen. La part que es troba principalment per sobre de l'aigua (depenent de la marea), i que rep la influència més o menys activa de les ones en algun moment de la marea, es denomina berma de platja. La berma és el dipòsit de material que constitueix la línia de costa activa. La berma té una "cresta" (part superior) i una "cara", que és el pendent que descendeix cap a l'aigua des de la cresta. En la part inferior de la cara pot haver-hi una depressió i, més cap a la mar, una o diverses barres litorals llargues: terraplens submarins lleugerament elevats que es formen on les ones comencen a trencar.

El dipòsit de sorra pot estendre's terra endins des de la cresta de la berma, on pot haver-hi indicis d'una o més crestes més antigues (la platja de tempestes) resultants d'ones de tempesta molt grans i més enllà de la influència de les ones normals. En algun moment, la influència de les ones (fins i tot les de tempesta) sobre el material que compon la platja es deté, i si les partícules són prou petites (grandària de la sorra o menor), els vents donen forma a la característica. Quan el vent és la força que distribueix els grans cap a l'interior, el dipòsit darrere de la platja es converteix en una duna.

Les diferències entre estiu i hivern a les platges de les zones on les condicions hivernals són més dures i les ones tenen una longitud d'ona més curta però major energia. A l'hivern, la sorra de la platja s'emmagatzema mar endins.^[5]

Aquestes característiques geomòrfiques componen el que es denomina perfil de platja. El perfil de la platja canvia estacionalment a causa del canvi en l'energia de les ones que s'experimenta durant els mesos d'estiu i hivern. En les zones temperades, on l'estiu es caracteritza per mars més tranquils i períodes més llargs entre les crestes de les ones rompents, el perfil de la platja és més alt a l'estiu. La suau acció de les ones durant aquesta estació tendeix a transportar sediments platja a dalt cap a la berma, on es dipositen i romanen mentre l'aigua retrocedeix. Els vents de terra ho arrosseguen cap a l'interior formant dunes.

Per contra, el perfil de la platja és més baix en l'estació de les tempestes (hivern en les zones temperades) a causa de l'energia més gran de les ones i als períodes més curts entre les crestes de les ones rompents. Les ones de major energia que trenquen en ràpida successió tendeixen a mobilitzar els sediments dels baixos, mantenint-los en suspensió on són propensos a ser arrossegats al llarg de la platja pels corrents litorals, o arrossegats mar endins per a formar barres litorals, especialment si el corrent litoral es troba amb la desembocadura d'un riu o un corrent d'inundació. La retirada de sediments de la berma de la platja i la duna disminueix així el perfil de la platja.

Si les tempestes coincideixen amb marees inusualment altes o amb un fenomen d'onatge excepcional, com una maror o un tsunami que provoqui una inundació costanera significativa, l'aigua que retrocedeix pot erosionar quantitats considerables de material de la plana costanera o de les dunes situades darrere de la berma. Aquest flux pot alterar la forma de la línia de costa, ampliar les desembocadures dels rius i crear nous deltes en les desembocadures dels rierols que no havien tingut prou força per a superar el moviment de sediments al llarg de la costa.

La línia que separa la platja de la duna és difícil de definir sobre el terreny. Durant un període de temps significatiu, sempre hi ha intercanvi de sediments entre elles. La línia de deriva (el punt més alt del material dipositat per les ones) és una possible demarcació. Aquest seria el punt en el qual podria produir-se un moviment eòlic significatiu de sorra, ja que les ones normals no mullen la sorra més enllà d'aquesta zona. No obstant això, és probable que la línia de deriva es desplaci cap a l'interior sota l'assalt de les ones de les tempestes.^[6]

Formació

Cox's Bazar, Bangladesh és una de les platges més grans del món.

Les diferències entre estiu i hivern a les platges de les zones on les condicions hivernals són més dures i les ones tenen una longitud d'ona més curta però major energia. A l'hivern, la sorra de la platja s'emmagatzema mar endins.^[5]

Aquestes característiques geomòrfiques componen el que es denomina perfil de platja. El perfil de la platja canvia estacionalment a causa del canvi en l'energia de les ones que s'experimenta durant els mesos d'estiu i hivern. En les zones temperades, on l'estiu es caracteritza per mars més tranquils i períodes més llargs entre les crestes de les ones rompents, el perfil de la platja és més alt a l'estiu. La suau acció de les ones durant aquesta estació tendeix a transportar sediments platja a dalt cap a la berma, on es dipositen i romanen mentre l'aigua retrocedeix. Els vents de terra ho arrosseguen cap a l'interior formant dunes.

Per contra, el perfil de la platja és més baix en l'estació de les tempestes (hivern en les zones temperades) a causa de l'energia més gran de les ones i als períodes més curts entre les crestes de les ones rompents. Les ones de major energia que trenquen en ràpida successió tendeixen a mobilitzar els sediments dels baixos, mantenint-los en suspensió on són propensos a ser arrossegats al llarg de la platja pels corrents litorals, o arrossegats mar endins per a formar barres litorals, especialment si el corrent litoral es troba amb la desembocadura d'un riu o un corrent d'inundació. La retirada de sediments de la berma de la platja i la duna disminueix així el perfil de la platja.

Si les tempestes coincideixen amb marees inusualment altes o amb un fenomen d'onatge excepcional, com una maror o un tsunami que provoqui una inundació costanera significativa, l'aigua que retrocedeix pot erosionar quantitats considerables de material de la plana costanera o de les dunes situades darrere de la berma. Aquest flux pot alterar la forma de la línia de costa, ampliar les desembocadures dels rius i crear nous deltes en les desembocadures dels rierols que no havien tingut prou força per a superar el moviment de sediments al llarg de la costa.

La línia que separa la platja de la duna és difícil de definir sobre el terreny. Durant un període de temps significatiu, sempre hi ha intercanvi de sediments entre elles. La línia de deriva (el punt més alt del material dipositat per les ones) és una possible demarcació. Aquest seria el punt en el qual podria produir-se un moviment eòlic significatiu de sorra, ja que les ones normals no mullen la sorra més enllà d'aquesta zona. No obstant això, és probable que la línia de deriva es desplaci cap a l'interior sota l'assalt de les ones de les tempestes.^[7] Alguns dels tipus de sorra que es troben a les platges de tot el món són:

• Sorra blanca: composta principalment de quars i pedra calcària, també pot contenir altres minerals com feldespat i guix.^[7][8]
• Sorra de color clar: aquesta sorra obté el seu color del quars i el ferro,^[7] i és el color de sorra més comuna en el sud d'Europa^[9] i altres regions de la conca mediterrània, com Tunísia.^[7]
• Sorra blanca tropical: a les illes tropicals, la sorra està composta de carbonat de calci provinent de les petxines i esquelets d'organismes marins, com coralls i mol·luscos, com els que es troben a Aruba.^[7]
• Sorra de coral rosa: Igual que l'anterior, està composta de carbonat de calci i obté la seva tonalitat rosada de fragments de coral, com en les Bermudes i les Bahames.^[7]
• Sorra negra: La sorra negra està composta de roca volcànica, com basalt i obsidiana, que li donen el seu color gris-negre.^[7] La platja de Punaluu de Hawaii, la Praia Formosa de Madeira i la platja d'Ajuy de Fuerteventura són exemples d'aquesta mena de sorra.^[7]
• Sorra vermella: aquest tipus de sorra es crea per l'oxidació del ferro de les roques volcàniques.^[8] La platja Kokkini de Santorini o les platges de l'illa del Príncep Eduard al Canadà són exemples d'aquesta mena de sorra.^[8]
• Sorra taronja: la sorra taronja té un alt contingut de ferro. També pot ser una combinació de pedra calcària taronja, petxines triturades i dipòsits volcànics.^[8] Ramla Bay a Gozo, Malta o Porto Ferro a Sardenya són exemples de cadascun, respectivament.^[7]
• Sorra verda: En aquesta mena de sorra, la mineral olivina ha estat separat d'altres fragments volcànics per forces erosives.^[7] Un exemple famós és la platja Papakolea de Hawaii, que té sorra que conté fragments de basalt i coral.^[7] Les platges d'olivina tenen un alt potencial de captura de carboni, i existeixen projectes comercials com el Projecte Vesta que està explorant platges de sorra verda artificial per a aquest procés.^[10]

Tipus de sorra de platja

• 
  Sorra blanca i fina feta de quars pur a la platja Hayms, a Austràlia.
• 
  Sorra groga a la platja de Castelldefels
• 
  Una de les platges de sorra rosa de Bermuda al parc Astwood.
• 
  Sorra negra a la platja d'Ajuy, illa de Fuerteventura.
• 
  Sorra vermella de l'illa de Santorí, a Grècia.
• 
  Sorra taronja a Badia Ramla, a Malta.
• 
  Detall de la sorra verda a la platja de Papakolea a Hawaii.
• 
  Sorra grisa a platges del municipi de Zandvoort, als Països Baixos.

Qualitat ambiental de les platges

Per analitzar la qualitat ambiental s'han de tenir en compte tres aspectes, l'ambient terrestre, l'aquàtic i el biòtic.

L'ambient terrestre està relacionat amb els aspectes geogràfics, morfològics i geològics de la platja, on l'erosió té un paper fonamental en la configuració física. L'erosió es pot identificar de diverses maneres, poca quantitat de sorra entre l'aigua i la vegetació dunar, producte de temporals marítims que buiden l'arenal i la sedimentació natural de sorra per les marees no és suficient per regenerar la platja. La sorra que està permanentment humida és producte d'àrees amb règims de vent més o menys constants, on el vent lleva la sorra seca. Les pluges torrencials també erosionen enormement originant canals d'evacuació, on posteriorment el mar entra per aquests canals i erosiona els costats d'aquests canals. I, per acabar i no menys important l'activitat turística i recreativa, on la capacitat de càrrega de les platges se supera i dona lloc a la degradació ambiental, generació de residus de l'activitat humana, etc. La construcció de ports i espigons a prop de les platges alteren els corrents marins, genera contaminació i aigües estancades.

L'ambient aquàtic es refereix principalment a la qualitat de l'aigua, el mateix color de l'aigua és un bon indicador, si observem un color diferent de l'habitual, segurament hi ha algun tipus de contaminació, ja sigui per carburants, partícules en suspensió, substàncies dissoltes o algues, aquestes poden indicar un inici d'eutrofització en cas que l'aigua estigui estancada. Si s'observen taques de color verd a la riba de la platja poden ser floracions cianobacterianes, poden ser tòxiques i es donen quan el clima és càlid i poc ventós en aigües amb una alta càrrega de nutrients, aquests nutrients poden venir de filtracions de pous negres o camps agrícoles, o de rius eutrofitzats que desemboquen en les platges.

L'ambient biòtic es refereix a la fauna i la flora que habiten a les platges, aquestes tenen una flora i fauna característiques d'aquests ecosistemes canviants. Les comunitats vegetals que hi habiten són capaces de sobreviure i resistir forts vents, alta lluminositat i una elevada salinitat, aquesta flora contribueix en gran manera a sustentar les dunes i atorguen un hàbitat per altres espècies com aus migratòries, invertebrats, crustacis, insectes i rèptils. Aquesta interrelació entre el medi físic i biòtic és capaç forma una mena de dics de contenció que eviten que la sorra envaeixi l'interior i a la vegada evita que la sorra desaparegui per l'erosió, a part d'amortir els efectes dels temporals marítims. Així doncs, una platja que no posseeixi flora dunar està en perill de desaparèixer.

Banderes a la platja

• Verda: bany lliure.
• Groga: bany amb precaució.
• Vermella: prohibit banyar-se.
• Blava: es concedeix a les platges i ports esportius que realitzen un esforç especial per a mantenir-los nets i gestionats amb respecte al medi ambient.