Saig

El saig antigament era un funcionari de les corts o cúries baronials i reials que s'encarregava d'executar les resolucions judicials, de fer les citacions, d'encalçar els delinqüents i d'executar les penes.^[1]

Saig

Tipus d'ocupació	funcionari

A Mallorca era l'encarregat de fer les citacions, les crides i altres manifestacions de l'autoritat municipal.

A la ciutat de Barcelona i a Mallorca era anomenat capdeguaita.^[1]

Etimologia i evolució del mot

El terme «saig» prové del gòtic sagjis, amb el mateix significat, el qual, al seu torn, deriva del germànic sagjan, que significa 'dir', 'notificar', 'intimar'.^[2] El terme «Saió» té el mateix origen etimològic.

Fruit de la pèrdua de les institucions pròpies de les terres de parla catalana, substituïdes per les de Castella o França, el terme va quedar fora d'ús (excepte al Principat d'Andorra) i, per tant, com a mot antic.^{[Nota 1]} No obstant, a Mallorca, el terme s'ha mantingut present, per a designar el "nunci" de la vila, o l'"agutzil municipal".^{[Nota 2]}

Notes

1. «En la vida moderna de la llengua parlada, el mot s'ha antiquat, com era d'esperar quan els nostres "protectors" castellans i francesos, desconfiant de la possibilitat d'injectar prou servilisme en l'esperit de gent de la nostra llengua, es posaren a importar guàrdies dels seus països, i gendarmes i agutzils; quedà, això prou, el castellanisme saió.» Coromines DECLC
2. «Reforçat saió per l'estil acastellanat de sermons i històries evangèliques, el mot nacional [saig] ha restat en ús en l'ambient balear, defensat per la cintura blava i per un ferreny esperit català: a Mallorca, el saig és encara el nom del "nunci" vilatà, o de l'"agutzil municipal"…» Coromines DECLC