Tardor

La tardor,^[1] primavera d'hivern,^[2][3] autumne,^[4] rerevera^[5] o autunjo (en alguerès)^[6] és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de tardor (entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi nord i el 20 i el 21 de març en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre en l'hemisferi nord i el 21 de juny en l'hemisferi sud).^[7] No obstant això, a vegades és considerat com els mesos sencers de setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord i març, abril i maig en l'hemisferi sud.

Per a altres significats, vegeu «Tardor (grup musical)».

Imatge d'un bosc a la tardor.

És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim.

Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional". Per això antigament s'anomenava l'estació de la malenconia i en la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis negra.

Etimologia

El mot tardor prové del llatí tardatio (acció de tardar) que va donar tardaó i va esdevenir tardor per influx del sufix -or.^[8] Quan es va publicar el Diccionari català-valencià-balear (1930-1962) els seus autors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, van constatar que la utilització del mot es restringia a unes poques localitats a banda i banda dels Pirineus mentre que la utilització literària era generalitzada en el domini lingüístic. La utilització del mot tardor s'ha generalitzat a la parla comuna força recentment, abans la denominació habitual era primavera d'hivern o primavera de s'hivern.^[3]

El mot autumne prové del llatí autumnus, tardor,^[9] i rerevera és un mot empordanès de formació paral·lela a primavera.^[10]

Ocurrència

Algunes cultures consideren que l'equinocci de tardor és la «meitat de la tardor», mentre que unes altres amb un desfasament més elevat de temperatura tracten l'equinocci com el començament de la tardor.^[11] En el món anglosaxó dels països d'alta latitud, la tardor començava tradicionalment amb el dia de Lammas i acabava al voltant de Halloween, els punts mitjans aproximats entre el ple estiu, l'equinocci de tardor i el ple hivern. Els meteoròlegs (i a Austràlia^[12][13] i la majoria dels països temperats de l'hemisferi sud)^[14][15] utilitzen una definició basada en els mesos del calendari gregorià, sent la tardor setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord,^[16] i març, abril i maig en l'hemisferi sud.

Als països de latitud més alta de l'hemisferi nord, la tardor comença tradicionalment amb l'equinocci de setembre (del 21 al 24 de setembre)^[17] i acaba amb el solstici d'hivern (21 o 22 de desembre).^[18] La cultura popular dels Estats Units associa el Labor Day (Dia del Treball), el primer dilluns de setembre, com la fi de l'estiu i el començament de la tardor; després d'aquesta data es desaconsellen unes certes tradicions estiuenques, com vestir de blanc.^[19] A mesura que les temperatures diürna i nocturna disminueixen, els arbres canvien de color i després es desprenen de les seves fulles.^[20]

A Irlanda els mesos de tardor, segons el servei meteorològic nacional, Met Éireann, són setembre, octubre i novembre.^[21] No obstant això, segons el calendari irlandès, que es basa en les antigues tradicions gaèliques, la tardor es prolonga durant els mesos d'agost, setembre i octubre, o possiblement uns dies després, segons la tradició. En la llengua irlandesa, setembre es coneix com Meán Fómhair («meitat de la tardor») i octubre com Deireadh Fómhair («final de la tardor»).^[22][23]

Segons el sistema tradicional de termes solars d'Àsia Oriental, la tardor comença al voltant del 8 d'agost i acaba al voltant del 7 de novembre.

A Veneçuela es considera que el període tardorenc és des del 22 de setembre fins al 19 de març

Els perses celebren el començament de la tardor com Mehregan en honor al déu Mitra (Mehr).

Associacions

Collita

L'associació amb la transició del temps càlid al fred —entretemps— i la seva condició d'estació de la collita primària han dominat els seus temes i imatges populars. En les cultures occidentals, les personificacions de la tardor solen ser dones maques i ben alimentades, adornades amb fruites, verdures i cereals que maduren en aquesta època. Moltes cultures celebren festes de la collita tardorenques, sovint les més importants dels seus calendaris.

Encara es conserven ressons d'aquestes celebracions en la festa d'Acció de Gràcies tardorenca dels Estats Units i el Canadà, i en la festa jueva de Sukkot, que té les seves arrels en la festa de la collita de la lluna plena dels "tabernacles" (viure en cabanyes a l'aire lliure en l'època de la collita). També estan els nombrosos festivals que celebren els pobles indígenes d'Amèrica relacionats amb la collita d'aliments madurs recol·lectats en la naturalesa, el festival xinès de la Mitja Tardor o festival de la Lluna, i molts altres. En aquestes celebracions tardorenques predomina una alegria pels fruits de la terra barrejada amb una certa melancolia lligada a la imminent arribada de les inclemències del temps.

Aquesta visió es presenta en el poema del poeta anglès John Keats A la tardor, on descriu l'estació com una època d'abundant fecunditat, un temps de "melosa fecunditat".

A l'Amèrica del Nord, encara que la majoria dels aliments es cullen durant la tardor, entre els quals solen associar-se a aquesta estació es troben les carabasses (que formen part integral tant d'Acció de Gràcies com de Halloween) i les pomes, que s'utilitzen per a elaborar la beguda de temporada sidra de poma.

Melancolia

Pintura a l'oli "Jesień" (Tardor) de Józef Chełmoński de 1875 que presenta una vista típica del camp polonès a la tardor durant el segle xix

La tardor, especialment en poesia, s'ha associat sovint amb la melancolia. Les possibilitats i oportunitats de l'estiu han desaparegut, i el fred de l'hivern s'albira en l'horitzó. Els cels es tornen grisos, la quantitat de llum diürna utilitzable disminueix ràpidament i moltes persones es repleguen sobre si mateixes, tant físicament com mentalment.^[24] La hi ha qualificat d'estació malsana.^[25]

Exemples similars poden trobar-se en el poema del poeta irlandès W.B. Yeats Els cignes salvatges de Coole on l'estació de maduració que observa el poeta representa simbòlicament el seu propi envelliment. Igual que el món natural que observa, ell també ha arribat a la flor de la vida i ara ha d'esperar l'arribada inevitable de la vellesa i la mort. La Chanson d'automne ("Cançó de tardor") del poeta francès Paul Verlaine també es caracteritza per un fort i dolorós sentiment de tristesa. Keats en To Autumn, escrita el setembre de 1819, es fa ressò d'aquest sentiment de reflexió melancòlica, però també posa l'accent en l'exuberant abundància de l'estació. La cançó "Fulles de tardor", basada en la cançó francesa "Les Feuilles mortes", utilitza l'ambient melancòlic de l'estació i el final de l'estiu com a metàfora de l'estat d'ànim en separar-se d'un ser estimat.^[26]

Halloween

La tardor es pot associar amb Halloween (influenciat per Samhain, un festival cèltic de tardor),^[27] i amb això una àmplia campanya de màrqueting que ho promociona. El poble cèltic també aprofitava aquesta època per a celebrar la collita amb un temps de festa. Al mateix temps, no obstant això, era també una celebració de la mort. Els cultius van ser collits, el bestiar va ser sacrificat, i l'hivern s'acostava.^[28]

Halloween, el 31 d'octubre, se celebra a la tardor en l'hemisferi nord. Les empreses de televisió, cinema, llibres, disfresses, decoració de la llar i confiteria aprofiten aquesta època de l'any per a promocionar productes estretament relacionats amb aquesta festivitat, amb promocions que van des de finals d'agost o principis de setembre fins al 31 d'octubre, ja que els seus temes perden força ràpidament una vegada que finalitza la festivitat, i la publicitat comença a concentrar-se en Nadal.

Fullatge

Bosc tardorenc d'arbres caducifolis amb el sòl cobert de fullatge sec.

Durant aquesta estació la temperatura comença a descendir. Les fulles dels arbres caducifolis canvien el seu color verd per tons ocres, fins que s'assequen i cauen ajudades pel vent que bufa amb força més alta. Aquest canvi de color s'observa més clarament en diverses regions del món, com l'Amèrica del Nord, l'Àsia Oriental (incloent-hi la Xina, Corea i el Japó), Europa, Orient Mitjà, sud-est i sud del Brasil,^[29] zones centro, sud i austral de Xile i l'Argentina així com al sud d'Austràlia oriental i l'illa sud de Nova Zelanda.

El Canadà i Nova Anglaterra (als Estats Units) són destins molt populars per a observar el fullatge tardorenc.^[30][31]