Tesi

Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable. Per extensió s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea.^[1] La paraula és derivada del verb τίθημι, tithemi que significa posar, col·locar.^[2]

Per a altres significats, vegeu «Tesi doctoral».

Designa la proposició que algú manté amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusió vàlida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussió o prova dialèctica que el candidat o doctor havia de sostenir en públic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hipòtesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evidència inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposició demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer vàlid, en un sentit eficaçment pragmàtic, l'essencial del complex de les proposicions.

En la ciència, els passos encaminats a validar o invalidar una hipòtesi, per a establir-la provisionalment com acceptada són reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dialèctica hegeliana s'explica l'evolució de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, antítesi i síntesi, al qual cada síntesi és una tesi per al cicle següent.

Tesi en diferents camps

• En moltes ocasions, les tesis resulten polèmiques o conflictives. Un exemple d'açò és el de Luter en 1517 quan llance la seua tesi en contra de la indulgència.
• En companyia de l'antítesi i la síntesi forma la «triada» de la dialèctica de Hegel.
• Una forma científica d'una tesi és la hipòtesi (del grec antic ὑπό- hypo- sota, és a dir, suposició.

Tesi científica

Una tesi científica no és sotmesa a un sistema especial de regles. Per incrementar l'acceptació d'una tesi en el camp de les ciències naturals, una tesi ha de:

• tenir una conclusió clara i definida,
• ser falsable o verificable,
• quedar idèntica sempre durant la seua representació,
• no limitar cap altra tesi acceptada,
• no contenir cap contradicció lògica,
• ser provada amb fets comprovables,
• no ser, de forma evident, una opinió.