-arem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈɾɛm/
	balear /əˈɾəm/, /əˈɾɛm/
Occidental:	/aˈɾem/

• Etimologia: De -ar ‎(«infinitiu») i hem ‎(«auxiliar haver»), calc de la construcció analògica del futur en llatí tardà: cantāre habēmus < cantar hem < cantarem.

Desinència

-arem ‎(verbal)

1. Forma conjugada en primera persona del plural del futur dels verbs regulars en -ar.