-areu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈɾɛw/
	balear /əˈɾəw/, /əˈɾɛw/
Occidental:	/aˈɾew/

• Etimologia: De -ar ‎(«infinitiu») i heu ‎(«auxiliar haver»), de l’antic hets, de havets, calc de la construcció analògica del futur en llatí tardà: cantāre habētis < cantar hets < cantarets < cantareu.

Desinència

-areu ‎(verbal)

1. Forma conjugada en segona persona del plural del futur dels verbs regulars en -ar.