-aria

Potser volíeu: aria, arià, ària, -ària

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɾi.ə/, occidental /aˈɾi.a/
• Etimologia: De -ar ‎(«infinitiu») i l’antic hia ‎(«havia»), calc de la construcció analògica del condicional en llatí tardà: cantāre habēbam/habēbat < cantar hia < cantaria.

Desinència

-aria ‎(verbal)

1. Forma conjugada en primera persona del singular del condicional dels verbs regulars en -ar.
2. Forma conjugada en tercera persona del singular del condicional dels verbs regulars en -ar.