-ism

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪz.əm/
• Etimologia: Del francès antic -isme, del llatí -ismus, segle XVII

Sufix

-ism

1. Usat per a formar noms a partir d'altres amb el sentit d'allò que es fa, de l'estat en què és característic el primer nom o, en especial, de la doctrina que en deriva; equivalent al català -isme.

Derivats

Mots en anglès amb sufix -ism

Vegeu també

• Obres de referència: Merriam-Webster, Dictionary.com, Collins