-on

Potser volíeu: on, -on-, ON, -ón

Francès

• Etimologia: Del llatí -o, genitiu de -onis, que designava éssers vius.

Sufix

-on

1. Emprat per fer diminutius, en català -et, -eta, -ó, -ona

   Per exemple: un ours → un ourson, un rat → un raton

2. Emprat per fer adjectius amb una relativa connotació pejorativa, com en català -ot, -ota.

   Ex.: louchon («guerxot»), souillon («brutot»)