-ons

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈons/
• Etimologia: Plural de -ó, paral·lel al plural llatí -ōnēs usat en llatí vulgar de forma expressiva per a designar trets personals: de mandūcō ‎(«menjador») > mandūcōnēs ‎(«fartaner», literalment «menjadors»).

Sufix

-ons

1. Precedit de la preposició a o de, aplicat a noms o verbs forma adverbis indicadors d'una manera transitòria i no habitual.
2. Forma plural de -ó.

Derivats

Mots en català amb sufix -ons

Vegeu també

• Xavier Rull Muruzàbal, «Sufixació: El sufix -ó(n) en construccions adverbials», Els substantius d’acció i efecte en català, Universitat Rovira i Virgili, →ISBN.