Andreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈdɾew/, occidental /anˈdɾew/
• Rimes: -ew
• Etimologia: Del grec antic Ἀνδρέας ‎(Andréas), de ἀνδρεῖος ‎(andreîos, «viril»).

Nom propi

Andreu m.

1. Prenom masculí
2. Cognom d’origen patronímic
3. La lletra A en lectura lletrejada.

Relacionats

• Andreua
• Andrea

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Andreas ^(de)
• Anglès: Andrew ^(en)
• Basc: Ander ^(eu)
• Castellà: Andrés ^(es)
• Francès: André ^(fr)
• Gallec: André ^(gl) m.
• Italià: Andrea ^(it)
• Portuguès: André ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: An·dreu (2)
• Heterograma de 6 lletres (adenru)
• Anagrames: deuran, drenau, duaner, endurà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Noms de la població, Idescat