Anrich

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈrik/, occidental /anˈrik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: Variant fonètica de Enric per reducció àtona i amb grafia arcaica.

Nom propi

Anrich

1. Cognom d’origen patronímic

Miscel·lània

• Síl·labes: An·rich (2)
• Heterograma de 6 lletres (achinr)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat