Besora

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bəˈzɔ.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /beˈzɔ.ɾa/
	valencià /beˈzɔ.ɾa/, /beˈzɔ.ɾɔ/

• Rimes: -ɔɾa
• Etimologia: Documentat al segle IX com a *Bisaura, d’origen basc.

Nom propi

Besora

1. Terme d’un antic castell a Osona que inclou els actuals municipis de Santa Maria de Besora  i Sant Quirze de Besora .
2. Cognom

Variants

• (cognom) Basora

Miscel·lània

• Síl·labes: Be·so·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (abeors)
• Anagrames: raboes, rabose

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat