Brull

Potser volíeu: brull

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾuʎ/, /ˈbɾuj/, occidental /ˈbɾuʎ/
• Rimes: -uʎ
• Etimologia: Del gàl·lic *brogilos ‎(«boscatge espès, brolla»). Documentat Brullo al segle X, Bruil~Brui al s. XI, Broilo al s. XII, Brull~Bruyll des del s. XIII. Cognat del francès Breuil, neerlandès Breugel, alemany Brühl.

Nom propi

el Brull

1. Municipi d’Osona situat en el Montseny al sud de Vic.

Relacionats

• Brullà (Rosselló)
• Salt del Brull  (Montagut i Oix, Garrotxa)
• Turó de la Brolla  (Arbúcies, Selva)

Nom propi

Brull

1. Cognom

Variants

• Bruy

Derivats

• Brullet
• Can Brull  (Aiguafreda, Osona)
• Can Brull  (Tivissa, Ribera d’Ebre)
• Desbrull

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat