Ion

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪ.oːn/, /ˈiː.oːn/
• Etimologia: [1] Del grec antic Ἴων ‎(Íōn).
• Etimologia: [2] Del grec antic Ἰώ ‎(Iṓ).

Nom propi

Iōn m. ‎(genitiu Iōnis)

1. Ió

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Iōn	-
Vocatiu	Iōn	-
Acusatiu	Iōnem	-
Genitiu	Iōnis	-
Datiu	Iōnī	-
Ablatiu	Iōne	-

Nom propi

Īōn f. ‎(genitiu Īōnis)

1. forma alternativa de Īō ‎(«Io»)

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Īōn	-
Vocatiu	Īōn	-
Acusatiu	Īōnem	-
Genitiu	Īōnis	-
Datiu	Īōnī	-
Ablatiu	Īōne	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Ion». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934.