Mir

Potser volíeu: mir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmir/
• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Variant de Miró o del nom germànic Mirus.

Nom propi

Mir

1. Cognom d’origen germànic

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: rim ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat