Montserrat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mun.səˈrat/
	balear /mon.səˈrat/, /mun.səˈrat/
Occidental:	/mon.seˈrat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Compost de mont i serrat, per les formacions rocoses amb perfil de dents de serra.

Nom propi

Montserrat

1. Massís de la Catalunya central.
2. Prenom femení, per la Mare de Déu de Montserrat.
3. Prenom masculí, per «el fill de Montserrat».
4. Cognom d’origen toponímic
5. Illa de Sobrevent de les Antilles, un territori d’ultramar britànic.

Derivats

• (gentilici): montserratí
• (hipocorístics): Mont, Montse, Muntsa, Serrat, Rat
• (cognom): Monserrat

Miscel·lània

• Síl·labes: Mont·ser·rat (3)
• Anagrama: trastornem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC, Optimot
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat