Ritter

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Alemany

  • Pronúncia: /ˈʁɪtɐ/, ⓘ, àudio (Àustria) ⓘ
  • Etimologia: De l'alt alemany mitjà rīter ‎(«genet»), del protogermànic *rīdaną ‎(«cavalcar»), del protoindoeuropeu *h₃reyH- ‎(«moure’s, agitar-se»).

Nom

Ritter m. ‎(genitiu Ritters, plural Ritter)

  1. cavaller
    «Endlich erschien eines Tages ein wohlgewappneter Ritter und schwor, dass er den Kampf mit dem Drachen aufnehmen wolle.» (Meinrad Lienert, Zürcher Sagen, 1918)
    Finalment, un dia aparegué un cavaller ben armat, que jurà que lluitaria contra el drac.

Declinació

Més informació Cas, Singular ...


Sinònims

  • Kavalier

Derivats

  • Glücksritter
  • Ritterfrau
  • Ritterspiel
  • Ritterschaft
  • Ritterschag
  • Rittersaal

Vegeu també

  • Julius Pokorny, Indogermanishes Etymologisches Wörtenbuch, 1959, p.861
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads