Simó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /siˈmo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del català antic Simon, del llatí Simōn, del grec antic Σίμων ‎(Símōn), de l’hebreu bíblic שִׁמְעוֹן ‎(shim'ón, «escoltant, qui escolta») pres com a nom d’aparença grega.

Nom propi

Simó

1. Nom bíblic, especialment el nom originari de l’apòstol Pere.
2. Prenom masculí
3. Cognom

Relacionats

• (femení): Simona
• (cognom): Simo

Traduccions

Prenom masculí

• Alemany: Simon ^(de)
• Anglès: Simon ^(en)
• Basc: Simon ^(eu)
• Castellà: Simón ^(es)
• Francès: Simon ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Si·mó (2)
• Anagrames: osmi, somi

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat