Urgell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /urˈʒeʎ/, occidental /uɾˈd͡ʒeʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí Urgellum, de l’ibèric *uŕki, identificat en la seca aŕketuŕki ‎(), interpretat com a «fortalesa» o relacionat amb el basc preromà ur ‎(«aigua») i un possible sufix *-gi de proximitat. Alternativament, diminutiu de Urg, forma antiga de Urtx, amb el sufix d'origen llatí -ell.

Nom propi

Urgell m. f.

1. Antic comtat català.
2. Antic nom de la ciutat de la Seu d'Urgell.
3. Marededéu trobada.
4. Prenom femení
5. Cognom

Gentilicis

• urgellenc, urgellenca, urgellès, urgellesa.

Variants

• (cognom) Urgel

Miscel·lània

• Síl·labes: Ur·gell (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat